Si com diuen a l’abril
cada gota val per mil
i que quan arriba el maig
cada dia sol fer un raig,
esperem veure aviat
que la dita l’ha encertat,
ni que sigui per Sant Jordi,
tot i que no espiga l’ordi
perquè amb el canvi climàtic
ja no hi ha res sistemàtic.
Bona pluja, i bon ruixat!,
que ploure sobre mullat
i tenir molls els papers
ja no recordem com és.
Avui té set la natura
tant o més que la cultura
del nostre tossut país
que amb l’anhel de ser feliç
lluita per la llibertat
i la seva identitat
des que al XIX, a Manresa,
amb les Bases i amb fermesa.
prohoms com Prat de la Riba
i una llarga comitiva
a l’Estat van deixar clar
que volíem recobrar
la llei que ens prengué el borbó
amb les armes i el bastó.
Llegim doncs en català
més que mai, que falta fa,
i un cop més fem que la festa
del llibre tingui requesta
trobant-ne per tot arreu,
com les roses i a bon preu.
Que se’n venguin més que mai
i que se’n vagi al carai
el temps que el mòbil ens roba:
el drac que surt de la cova
disposat a fer-nos mal
de manera visual,
que ens impedeix de llegir
i que ens fa ignorar el veí.
Com que de mi i tu depèn
que no se’ns aturi el tren,
fem com sant Jordi, el patró
que valent i sense por
desafià els dracs del món
tal com feu en Puigdemont
de manera intel·ligent,
ell i part del Parlament,
oferint urnes com roses
per resoldre bé les coses
i exigint més democràcia;
i és que als dracs no els fa cap gràcia
que els catalans puguem viure
en un país nostre i lliure.
