Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Nou Congost ha tornat a veure les dos cares de l’Assignia Manresa: la bona a la primera part i la dolenta a la segona. En un partit davant d’un rival directe, els homes de Jaume Ponsarnau han caigut 81-83 davant el Blancos de Rueda Valladolid.
Estadístiques del partit
Resultats i classificació
L’entrenador de l’Assignia sorprenia en el quintet inicial al incloure a
Yanev en el lloc de
Ramsdell, on tornava un
Javi Rodríguez recuperat de la seva lesió. En un Nou Congost més ple que en el primer partit, els manresans sortien amb forces davant uns visitants que no s’arronsaven. Els primers minuts eren de tanteig, amb els dos equips anotant amb certa facilitat. De la mà de
DeVries (11 punts, amb 3 de 4 en triples en el primer quart) els de casa agafaven les primeres avantatges, mostrant un gran encert des de la línia de tres: 6/10. Els homes dirigits per Roberto González aguantaven el tipus gràcies a l’aportació de gairebé tots els seus jugadors: fins a vuit havien anotat al final del primer quart. El marcador era de 27-21 al final dels primers deu minuts.
Al segon quart emergia la figura d’un
Josh Asselin en estat de gràcia, que anotava 14 punts sense errà cap llançament (2 triples inclosos). Els locals semblaven trencar al partit de la seva mà, amb la inestimable col·laboració d’un
Arco molt intens en les dues cistelles i la direcció d’un encertat
Alex Hernández. Per part dels visitants apareixia
Sinanovic i els seus 2.22 m d’altura, però l’equip destacava perquè tots els jugadors aportaven en atac: el seu màxim anotador al descans era Sinanovic amb vuit punts, una mostra de com es repartien les cistelles. Per part dels manresans, arribaven al descans amb un avantatge d’onze punts, 56-45, de la mà d’Asselin amb 19 punts i DeVries amb 14. El públic celebrava una primera part on els manresans havien anotat 10 triples amb més d’un 50% d’encert, en una autèntica exhibició ofensiva.
Oliver Arteaga defensat pel tirador Uros Tripkovic, una de les amenaces principals del Valladolid. Foto: Manel Mas
Però a la represa al Nou Congost es vivia un deja vu que recordava al partit davant el Herbalife Gran Canaria: l’encert ofensiu que havia tapat les carències defensives desapareixia, i sense l’encert des de el llançament exterior l’equip es quedava sense idees en atac. Els visitants aprofitaven el curtcircuit manresà per a seguir sumant de mica en mica, liderats per un encertat Tripkovic (8 punts en el quart). La seva defensa era cada cop més física, circumstancia que semblava afectar de sobre manera als jugadors de l’Assignia: una mostra és una petita picabaralla entre Asselin i Renfroe, que deixaria al primer mentalment fora del partit (cap punt anotat en la segona meitat). Els visitants tancaven el quart amb un parcial de 9-20 que deixava el marcador empatat a 65 a falta dels deu minuts finals.
El fantasma del dia de l’Herbalife sobrevolava un Congost que veia com els visitants controlaven cada vegada més el ritme del partit. El gegant Sinanovic es feia cada cop més gran a pista, intimidant en defensa i anotant (sense error) en atac, i servia de muralla en la zona 2-3 (la mateixa que els va servir per derrotar al Barça en la primera jornada) que plantejava l’entrenador Roberto González. Els manresans no trobaven la fórmula d’atacar-la més enllà de llençar triples sense encert (2 de 17 en la segona part). El que havia provocat la joia dels aficionats en la primera meitat, provocava ara un sentiment de desesperació. Ponsarnau intentava sense èxit fer jugar alhora als dos pivots de l’equip, Asselin i
Arteaga, però el partit seguia el transcurs que volien els visitants. Encallats en atac, tampoc en defensa estaven fins els manresans, permeten als de Valladolid anar agafant confiança. Una confiança que els serviria per jugar els minuts finals del partit, on els de casa es veien superats pels nervis. Aquest desencert i nerviosisme es veuria reflectit en la figura de Ramdsell, que en l’últim minut i mig i amb el marcador igualat, fallaria dos triples i perdria una pilota que servirien als visitants per sentenciar des de la línia de tir lliure. Sense capacitat de reacció, els manresans veien com el marcador final marcava un 81-83 pel Blancos de Rueda.
Josh Asselin, eliminat per cinc faltes, va resultar imparable a la primera meitat. Foto: Manel Mas
Amb aquesta derrota els manresans es situen al capdavall de la classificació, amb 0 victòries i 4 derrotes, empatats amb el MAD-CROC Fuenlabrada, el CB Canarias i el Lagun Aro, proper rival al Nou Congost. El calendari no acompanya a la situació de l’equip, ja que en les properes sis jornades els manresans visiten les pistes d’Unicaja, FC Barcelona i Gescrap Bilbao; i reben al Lagun Aro, l’Estudiantes i al R.Madrid.
