Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MÚSICA. Un any després d'anunciar que es retiraven, els integrants de la Companyia Elèctrica Dharma han posat en marxa un nou projecte, amb el nom d'Ànimes Càndides. La proposta segueix sent fusionar la música tradicional catalana amb ritmes de jazz, rock i músiques tradicionals d'arreu del món. Ahir a les 21h, davant d'una Sala Gran del teatre Kursaal quasi plena de públic de totes les edats, van fer una actuació prèvia a llur presentació oficial, d'aquí a un mes, a Barcelona.
Els intengrants d'Ànimes Càndides. Foto: Kursaal
El grup, que segueix integrat pels
germans Fortuny (Maria, al teclat; Joan, al saxo soprano; Pep, a la bateria i Lluís a la trompeta i acordeó), acompanyats per
Carles Vidal al baix i
Pep Rius a la guitarra, va tocar un repertori totalment nou. No van sonar temes coneguts de l'anterior etapa del grup, com Inana, Mater Marítima, el Ball Llunàtic, ni l'arxifamosa Presó del rei de França. En canvi, Ànimes Càndides opten per cançons que anteriorment havien tingut en repertori però mai no s'havien animat a tocar. Només en començar el concert, els primers acords, ben tensionats, de Maria Fortuny, van donar lloc a una barreja entre el folklore català i el jazz més elèctric de
Miles Davis. No va ser l'única referència al mític trompetista: també es va sentir una afortunada mescla entre la popular catalana Els tres tambors i un dels seus temes més coneguts, All blues.
Però, com sempre, més que amb el jazz, van fer una
fusió de la tradicional, amb el rock, i fins i tot el blues-rock. I també van interpretar dos temes que havien composat tres anys enrere, en una estança amb tuaregs a Mali, com va explicar Pep Fortuny: tots els músics van deixar els seus instruments i van agafar maraques, bongos, panderetes... donant uns minuts de percussió vibrants. Ànimes Càndides tampoc van deixar de banda el cantó reivindicatiu: com era habitual en els concerts de la Dharma, Pep Fortuny va recitar dos poemes reivindicatius en clau catalansita i contra les injustícies del capitalisme. I, cap al final, van tocar la famosa balada-folk “We shall overcome”, de Peter Seeger, que van acabar amb les notes... d' Els Segadors.
Joan Fortuny (saxo) i Pep Rius (guitarra) en un moment del concert Foto: Jordi Preñanosa (ManresaInfo)
I les barreges no es van aturar aquí, ja que després de dos bisos que el públic va demanar amb entusiasme, van fer un darrer popurri genial: sobre una base harmònica els diferents integrants es van posar a tocar, de forma espontània, diversos temes tradicionals, i no tant tradicionals: el desembre congelat, Cargol treu banya, El meu avi, El noi de la mare, No volem ser o la Cançó del Cola-Cao. El públic en cantava les lletres i les aplaudia en el moment que les reconeixia, entusiasmat.
Sota un altre nom, la Dharma reapareix. Bentornats.
Vídeo d'una part del concert a càrrec de ManresainfoTV
