Presentació d’El Pou de la gallina núm. 400

Només començar, Josep Ramon Mora va felicitar la iniciativa, atès que «a Manresa no hi ha gaires oportunitats per valorar la ciutat». La seva exposició, que va qualificar de vivencial, es podria resumir així: Manresa ha fet canvis positius en molts aspectes sectorials, però li queden deures pendents. Als símptomes d’estancament, «dels quals tots tenim responsabilitat», Mora reclamaria més potència i persistència i la necessitat de construir un relat conjunt de la ciutat que tingui un abast fins i tot comarcal.
  Tot seguit, les paraules de Josep Oliveras va reprendre aquest to volgudament vivencial i va reclamar prendre consciència de les coses, de la nostra realitat. «Podria passar-nos com qui va perdent cabell i un dia se sorprèn de veure’s calb!». Oliveras va reclamar ambició, amb la mateixa voluntat supramunicipal, i va defensar una Manresa no pas ciutat mitjana de Catalunya, sinó «ciutat intermèdia» que connecta ciutats i pobles. És clar que, per a això, cal anar més enllà de les diagnosis i cal atacar, en xarxa, una estratègia de futur pensant en clau d’indústria i comunicació amb Barcelona.
   
A la recta final, des de la fila zero, les aportacions d’Ignasi Perramon van analitzar les pèrdues de Fàbrica Nova, Pirelli i CaixaManresa, i per part de Xavier Rubio, en una intervenció vehement, es va fer esment d’una ciutat sobreenvellida i de tota la població nouvinguda que ara mateix ja forma part de Manresa. Ell mateix va reblar les possibilitats de comptar amb els jubilats a l’hora de connectar amb la diversitat local, i de crear un senat actiu on sistematitzar anàlisis com el d’aquell vespre.