NATURA URBANA

​Som natura

Anem a la natura per reafirmar el nostre lloc en l'esquema natural de les coses, per ser rejovenits pel contacte amb forces elementals i per recordar que el bagatge civilitzat amb què ens compliquem la vida potser no és tan important per a la nostra felicitat. Som natura, natura pensant, natura que sent natura que també actua. Natura que reflexiona sobre la natura.

Som la natura que volem
per Ignasi Cebrian, 21 de juliol de 2023 a les 10:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juliol de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Necessitem ser natura per saber qui som, com a espècie i com a individus. Hi ha una estreta relació entre la natura interna (l’ambient interior, com ens sentim i què pensem) i la natura externa (l’ambient exterior). La natura interna parteix de totes les percepcions i sentiments construïts a partir del contacte amb la resta de la natura. Si la resta de natura funciona bé, nosaltres, segurament, ens sentirem bé. La subtilesa i la lentitud de la natura ens porta a creure que el funcionament dels ecosistemes on hem nascut i crescut és el normal. Però el que passa és que quan els ecosistemes que ens envolten no funcionen bé, la nostra natura interna tampoc no funciona; és quan enmalaltim. Natura externa i interna s’influeixen, són interdependents.
 

Els humans sempre ens n’hem allunyat i hem canviat i transformat els ecosistemes on vam evolucionar com a humans i els hàbitats al llarg del nostre desplaçament pel món. Al llarg de la història de la humanitat sempre hem buscat l’acomodament, el benestar i la tranquil·litat. Això amb molta sang vessada. La falta de consciència, de no reconèixer que som natura, ens ha portat a veure recentment que tot està relacionat en major o menor grau. Ens ha portat a l’emergència climàtica (desastres, patiment, explotació, més sang, moltes morts innecessàries…). Hem après a patacades.
 
Ens hem allunyat tant de la natura perquè estem lluny de nosaltres mateixos. La vida i el benestar dels altres depèn de la nostra vida i el nostre benestar. Les necessitats del col·lectiu haurien de passar per davant de les necessitats individuals. Si ens escoltem a nosaltres com a individus, sense atendre falses inèrcies històriques, potser veurem que formem part d’aquest tot que en diem natura. Per tant, quan a la meva motxilla diària ja hi tiben les costures amb l'essencial de menjar, refugi i roba, sembla una bogeria afegir-hi amb desmesura necessitats inventades que ens fan oblidar els nostre profund lligam amb la natura. Ens falta ser més conscients del lligam entre la natura interior i l’exterior.
Arxivat a:
Temes del Pou



Participació