Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Qui no coneix l’Uri Napo? No, no us heu equivocat pas de secció de la revista, a vegades hi ha personatges popularment coneguts a Manresa que generen una certa reticència i mai se’n fa el ressò que es mereixen. Aquest n’és un exemple. L’Uri no es declara especialment amant dels animals, però sí que es considera un emprenedor. Per culpa del confinament es va quedar sense feina –era cambrer en una sidreria– i com a conseqüència va fer un estudi de mercat sobre quines eren les sortides professionals més lucratives on ell pogués excel·lir. I va decidir, motivat per l’augment de cans a Manresa, esdevenir passejador de gossos.
Segurament l’heu vist pels carrers de Manresa, és com observar un carruatge sense rodes sent destrossat per les tibades multidireccionals de sis o més quissos desbocats. El primer impacte visual que vaig rebre en quedar amb ell perquè m’expliqués la seva experiència va ser grotesc: ell a quatre grapes amb una bossa a la mà intentava arribar a un excrement desproporcionat cobert per un bosc de cames, resistia amb poc èxit la tensió de vuit corretges. Mentrestant, un parell de gossos grossos intentaven muntar-se el Napo, un per davant i l’altre per darrere, i tres peluts mitjans s’orinaven al seu tors i a les cames. Una estirada de corretja va arrabassar-li la bossa, i l’Uri, empedreït, va haver de recollir la femta amb la mà. «Ei, però paguen millor que a la sidreria, eh! Fixa’t, per això avui estreno roba impermeable, no hi havia caigut fins fa una setmana, amb tres anys d’experiència ja començo a tenir el negoci 100% optimitzat. Cada client vol un comportament determinat pel seu gos. Jo ja sé quins tenen permís dels propietaris per fer pipí on calgui i sé de quins se’m requereix no recollir-ne els excrements. Ho he de respectar, ja que el client sempre té la raó. I també tinc els clients més exigents, que generalment són els que deixen menys propines. Porto dues cantimplores, veus: una amb aigua per als que volen que dissipi el rastre d’orina, i l’altra, per als que són extremadament pulcres. Aquests exigeixen que el pipí no pot ni tan sols tocar el terra, perquè «fa brut i Manresa ha de recuperar la dignitat», així que m’he d’avançar a la micció de l’animal i fer valer la meva experiència en el món d’abocar la sidra».
