Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nyap a la baixada dels Jueus
Algunes intervencions en el patrimoni històric, de vegades, us ben juro que costen d’entendre. La marca de l’artista sol ser substituir algun tret o peça original per alguna aportació de la modernitat. Allò que deia el poeta: «Càndid rampell, m'exalta el nou i m'enamora el vell». El cas és que un lector em fa arribar les imatges de les obres que s’han fet recentment a la baixada dels Jueus, on s’ha aprofitat per fer una recerca de restes medievals. El cas és que em diu que moltes de les pedres històriques han desaparegut i s’hi han posat unes rajoles imitació pedra. Una llàstima, perquè em pregunto on deuen haver anat a parar les pedres autèntiques?
Carrer de l’andròmina
Segueixo la meva campanya mensual en pro de la dignificació del carrer de Serarols, ben a prop de la redacció del Pou, on els veïns cada dia es desperten amb tot tipus de fenòmens, generalment acumulacions de brossa i, per extensió, d’incivisme i bretoleria. L’última instantània que em fa arribar el meu veí-proveïdor és un carretó de supermercat bolcat a mitja pendent. Talment com una baixada d’andròmines ben tronada, vaja.
Murals
Però una mica més enllà, a la plaça dels Drets, ha començat un altre operació de dignificació destinada a donar certa vida a una zona plena de locals tapiats i habitatges molt degradats. El muralista Txema Rico fa setmanes que treballa recreant motius i figures humanes de rostres coneguts del món de la música a les façanes. La recuperació plàstica més curiosa és la del rètol del mític bar Río, justament el lloc on havia estat col·locat tants anys, fent xamfrà amb el carrer de Sant Andreu. De fet, ja va ser ell qui va fer la primera actuació a la via de Sant Ignasi quan es va ensorrar l’últim edifici que hi ha baixant, a l’esquerre.
Sobrerroca bulevard
I com que no tot han de ser malures en aquest sector de la ciutat, també em faig ressò de l’oportunitat que ara brinda el carrer de Sobrerroca pacificat de trànsit, una llarga reivindicació d’alguns veïns que alguns comerciants mai han acabat de veure amb bons ulls. Per segon any consecutiu, he de dir que fa goig el carrer tallat al trànsit de vehicles els divendres i dissabtes al vespre, i, a la nit, durant els mesos d'estiu, per permetre que els bars de la zona puguin disposar de tota l'amplada per instal·lar-hi les terrasses. La mesura permet als quatre establiments de restauració que hi ha a l'entorn del Pou de la Gallina ocupar l'espai per on normalment passen els cotxes amb taules i cadires. Me’n felicito.
Manresa town
Canvio de terç, i de sector. Que la nostra ciutat cada cop és més multicultural és un fet incontestable. Ara bé, és el primer cop que veig un rètol –més o menys casolà– enganxat amb cinta en un fanal... en xinès. M’ha proporcionat la instantània una amable lectora que passejava prop del semàfor de Sant Domènec al principi del Passeig. En aquest cas, no cal ser Sherlock Holmes per deduir que la població que és capaç d’entendre el missatge ha augmentat considerablement i, per tant, cada cop som més cosmopolites. Benvinguts a Manresa town.
Mestre Sanossy
Prossegueixo amb una altra campanya de sanadors al centre de Manresa. La prova, al vehicle d’un lector encuriosit. Sí, gent, això és una plaga. Però, ja us ho diré, com passa amb les trucades recurrents de companyies de subministraments i de telefonia mòbil, si continuen deixant octavetes als netejaparabrises dels cotxes és que aquests presumptes xamans continuen rebent trucades o gent que s’hi posa en contacte. El catàleg de serveis per a l’ànima i la bona fortuna és tan ampli que, evidentment, per poc fotut que estiguis, en un moment de debilitat et deuen venir ganes de contactar –en aquest cas amb el Samossy– perquè et guardi de qualsevol mal, amén.
‘Com si fos... Manresa’
Aquest mes de juny, els seguidors de la novel·la de sobretaula de TV3
Com si fos ahir hi han pogut veure reiteradament paisatges manresans, com el llac de l’Agulla o el restaurant del Club de Tennis. El plató natural de la nostra ciutat cotitza a un preu tan alt que la Film Office municipal no dona a l’abast. Ah! I a part d’ambients, també proporcionem intèrprets, com l’actriu manresana establerta a Barcelona Aina Huguet Estrada, autora del muntatge
Rastres_Argelers i una de les protagonistes de l’obra
El llarg dinar de Nadal, de la companyia La Ruta 40, guanyadora del Premi Butaca al Millor Espectacle de Petit Format.
Esclat de música
Ep! I com que no tot han de ser denúncies, em plau fer-me ressò d’una iniciativa de la cadena Bon Preu-Esclat, per promoure els cantants catalans emergents. L’ha fet arribar a la redacció del
Pou un intrèpid subscriptor, molt atent al panorama musical. El grup alimentari està apostant fort pel nostre territori.
