Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juny de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sardana viu una petita revolució des del llançament de
Coti x coti, de The Tyets. La cançó, que obre el seu segon disc, representa una clara fusió entre la música urbana i els sons de cobla. L’atreviment d’apropar la sardana a altres estils és un fenomen que ve de lluny, amb propostes com la del músic manresà Santi Arisa i la seva Sardanova. Però no ha estat fins a l’arribada del duet mataroní que el gènere s’ha popularitzat entre el públic més jove, que dansa en rotllana en concerts i sales de ball cada vegada que sona la tornada de la seva cançó més famosa. En general, el món sardanístic ha rebut amb els braços oberts una cançó que podria suposar un rejoveniment dels balls a les places, però també han aparegut acusacions de pervertir el gènere en mans del trap i el reggaeton. Als crítics els diria que la música ha estat, des de sempre, un terreny d’exploració. La mescla de sonoritats és una aposta arriscada, però sovint dona lloc al naixement de nous estils. Un dels exemples més paradigmàtics és la rumba catalana, que sorgeix als anys cinquanta partint de ritmes que deriven de la música flamenca amb influències de la música cubana i el rock. Són aquests intercanvis culturals els responsables de fer evolucionar la música i connectar-la amb les noves generacions.
Els canvis sempre creen reticències, però oposar-s’hi és anar en contra de la mateixa naturalesa de la vida. «El canvi és l’única cosa immutable», deia el filòsof alemany Arthur Schopenhauer. La música n’és l’exemple més paradigmàtic, però també es pot aplicar en la nostra quotidianitat. El que ara ens envolta i sembla una realitat estable i permanent un dia no hi serà, però vindran noves melodies que ens mostraran que encara tenim per davant un llarg pentagrama per omplir. Si aprenem a fluir amb la naturalesa dels canvis, podrem descobrir noves versions de nosaltres mateixos i potser un dia ens trobarem ballant músiques que ara ens resulten inimaginables.
Coti x coti és només una cançó, però és la mostra més clara que quan ens atrevim a donar una nova mirada a la realitat en podem resultar victoriosos. M’agradaria imaginar que la cançó podrà tenir un impacte real en la cultura d’arrel, acostarà la gent jove a un gènere que fins ara li era aliè i aconseguirà que la tradició es mantingui viva.
