EDITORIAL

Fuga constant de talent

Aquests darrers dies, milers de professionals de la sanitat s’han mobilitzat al carrer per exigir menys càrregues de treball i salaris més dignes. El col·lectiu mèdic encapçalava la vaga, però, al seu costat, i amb encara menys sou, hi havia infermeres, psicòlegs, dentistes... igual de 'precaritzats' i exigits.

per El Pou, 6 de febrer de 2023 a les 16:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret



A Catalunya falten metges i infermeres: és una realitat molt preocupant. Però és que, a més, se’ls retribueix molt poc en relació amb altres punts de l’estat o a l’estranger. I és clar, molts i moltes professionals se’n van. s’escapen de la precarietat i busquen altres latituds on se’ls reconegui més la tasca i se’ls pagui millor. Aquesta tesi de rabiosa actualitat concorda perfectament amb el tema d’aquest mes, en què desgranem una petita. però significativa. mostra de persones amb altíssim i reconegut potencial acadèmic i de coneixement en diferents àmbits que, a Catalunya, a l’hora de guanyar-se dignament la vida o tenir camp per córrer per investigar i generar un valor afegit preuadíssim, se’ls tallen sistemàticament les ales. Topen amb un mur que no els permet avançar I, així, com molts professionals sanitaris, es veuen obligats a emigrar.

Al capdavall, doncs, la majoria dels millors cervells que creixen i es formen al país, no poden desplegar i, en conseqüència, revertir la conseqüència del seu treball i coneixement a Catalunya mateix. Històricament, han faltat recursos, ressorts i voluntat política i empresarial per apostar-hi i accelerar el progrés en tots els camps. En les últimes dècades s’ha intentat capgirar aquesta tendència però, sovint, malgrat el prestigi de les titulacions de base al nostre país –que arriben al doctorat– avançar un pas més i aprofundir mitjançant màsters i estades post doctorals implica, obligatòriament, desplaçar-se a l’estranger. És l’inici d’un viatge que, en un tant per cent molt alt de casos, ja no té retorn. Les càtedres a les universitats estan copades, cal picar molta pedra per finançar-se les investigacions o les empreses privades limiten pressupostàriament els departaments de recerca i el desenvolupament. I això que l’estol de ments privilegiades lligades a Manresa que s’escampen arreu del planeta és sorprenent. Treballen en institucions de primer ordre, on, sobretot, se’n valora el potencial i, a diferència d’aquí, se’ls permet assolir reptes i estabilitzar-se econòmicament. Això sí, lluny de casa i en una mostra frustrant de la constant fuga de talent.

Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina del mes de febrer de 2023. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge Fer recerca a l'estranger.
 
Arxivat a:
Temes del Pou, EDITORIAL
També hauries de llegir
Fa 63 setmanes

Fer recerca a l’estranger




Participació