Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
REPORTATGE. Els ciutadans de Manresa van arribar a proposar nou candidatures a les últimes eleccions municipals, una xifra rècord a la ciutat. Dues d'elles no representaven sigles de cap partit polític. On són ara MoVeM i Manresans? Què pretenen fer després de no haver pogut penetrar a l'Ajuntament?
Fotomuntatge de les dues llistes independents: el Moviment Veïnal, a l'esquerra, i els Manresans, amb Joan Soler
Actualment la política i la percepció d’aquesta canvien. La participació
formal, entesa com electoral, cada vegada registra taxes més baixes, en canvi, altres formes de participar en l’àmbit públic, anomenades
informals, tenen cada vegada més força entre la ciutadania (manifestacions, concentracions, entre altres). S’observa, doncs, un allunyament de les formes de participació convencionals amb la política institucional i això provoca que cada vegada hi hagi un
buit més ample entre la institució i la ciutadania. Des d’aquesta perspectiva, la política, entesa com la correlació de forces entre els diferents partits polítics, es ressent, sobretot en la política local i municipal, sense ser-ne Manresa una excepció, d'aquest fenomen.
La nostra ciutat ha tingut canvis tan demogràfics com urbanístics, fets que acompanyen una modificació de la població i el seu entorn. Això, juntament amb la davallada de la participació electoral crea un espai propici pel sorgiment de
plataformes o partits que trenquin amb l’esfera institucional de la resta de formacions establertes. És en aquest punt, i en l’àmbit local, en què la ciutadania pren força, tal com ho va corroborar el sorgiment de dues llistes independents en les darreres eleccions municipals: el Moviment Veïnal de Manresa (MoVeM), encapçalat per l'empresari
Joan Porras, i els Manresans (MNRS), capitanejats pel cineasta
Joan Soler.
MoVeM i MNRS
Ambdós partits de l’esfera local compartien objectiu: intentar influir en la política de Manresa i del seu Ajuntament perquè es tingués en compte sempre la veu de la ciutadania. MoVeM proposava un enfortiment de la xarxa associativa manresana, tot posant en relleu les associacions veïnals, les quals presentava com una alternativa als partits institucionalitzats, en paraules de Porras, cap de llista a les municipals de 2011.
MNRS, en canvi, apostava per donar més pes als professionals, als experts en cada àrea d'interès públic. El partit apostava de ple per la
professionalització. Manresans s'estructura en diverses àrees similars a les regidories i advocava perquè els ciutadans s'hi integressin. A més, proposaven referèndums vinculants davant de la formulació de noves polítiques públiques. Tant Porras com Soler defensen la
neutralitat ideològica de les dues plataformes, tot apostant per una, segons ells, necessària tecnificació i professionalització dels partits polítics per poder dur a terme una bona gestió dels ajuntaments i ser conscients dels problemes i obstacles reals de la ciutat.
Els resultats electorals de les eleccions municipals de 2011 no van ser bons per cap dels dos nous partits, ja que no van arribar a entrar al ple de l’Ajuntament, obtenint un
2,88% dels vots per part de MoVeM i Manresans,
un 2,13%. Aquests resultats obtinguts impossibilitaren poder influir en la política local des del ple, tal com s’havien proposat.
I ara, què?
Manresans va decidir dissoldre's al juliol perquè, segons el seu cap de llista, no tenia sentit ni hi havia mitjans per aguantar una estructura de partit fins a les properes eleccions. En canvi, MoVem ha decidit seguir. En termes d’estratègia, qualsevol oportunitat, segons Porras, és bona i cal aprofitar-la per continuar amb l’activitat del partit. Ambdós excaps de llista creuen que és ara el millor moment per enfortir el
teixit associatiu i, alhora, augmentar la participació ciutadana tant en el nivell electoral com amb altres mecanismes menys formals. Soler i Porras creuen que la política institucional de Manresa no respon als interessos comuns dels seus ciutadans, i, els dos, posen d'exemple les últimes polítiques urbanístiques que a s’han emprès en els darrers anys.
Els Manresans, organització amb vocació
tecnòcrata, s'han esfumat, tot i que la seva petja segueix aquí. Els polítics de tota la vida van rebre un avís seriós que és una passa més en la demanda de noves formes de representació i participació política, com en el seu moment també va significar l'entrada de les
CUP a l'Ajuntament. Tot plegat, de ben segur, va propiciar que Convergència escollís un independent amb vocació tecnocràtica,
Valentí Junyent, unint, en certa manera, les ànimes de MoVeM i de Manresans, tot esperant prendre el poder municipal reclòs durant 16 anys en mans del tripartit d'esquerres. Però MoVem segueix i encara no té clar si es presentarà a les eleccions previstes per al 2015.
