Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Maria Picassó
Aquesta filla de la plaça Major va créixer a l’ombra de la Seu i, amb catorze anys, s’incorporà a la seva Capella de Música. Des d’aleshores ha servat fidelitat absoluta a una institució que ja és quatre cops centenària. Parlem de la Carme Alarcon, és clar, que ara ja deu fer vuit anys que presideix l’entitat i fins –mai abans cap altra dona!- n’ha rebut l’ensenya d’or. Una dona, sí, que no para ni s’arronsa mai, ni quan els maldecaps apreten, que per això se sap buscar els suports i les complicitats on calgui. Inquieta i bellugadissa, al costat de la música fa córrer una perruqueria a la baixada del Pòpul. Perruquera amb títol, i tant. Però molt més que això! La Carme ja va començar xica-xica a Sobrerroca, rere un taulell a cal Maurici de les olives. No res: era per ajudar!. Després vingué cal Sagi. O un temps d’auxiliar clínica. I, per sobre de tot, va dedicar disset anys a fer el tupperware per tots els pisos de la ciutat! Artista en directe del microones i màster de la congelació dietètica, la Carme va vendre estibes de tuppers a tota una generació de manresanes i manresans. I a cada venda hi havia també una història, aquell moment per a la confidència, l’aprenentatge íntim del paisatge humà de la ciutat. I doncs, al capdavall, potser sí que no tothom coneix la Carme, però us ben asseguro que, de Manresa, la Carme sí que coneix tothom!
