Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Som en un estat nacional d’excitació, uns excitats per voler la instauració d’un Estat Català demà mateix, d’altres per "nar-hi nant", d’altres perquè sí però, i si vénen els tancs? No patiu, els tancs són conduïts per conductors de molts països i pocs espanyols, i amb una mica de sort agafaran un camí equivocat, encara que si agafen el correcte al primer peatge no tenen diners ni per pagar, ni saben com fer-ho («aquí no es costumbre», que deia una insigne política no catalana).
Les excitacions són dolentes a l’hora de prendre decisions; tenen efectes psicosomàtics, com pot ser un continuat alleujament del budell cular o, a l’inrevés, que aquest s’assequi, es torni gandul i no visitem, durant setmanes, Can Felip (per als joves: és un eufemisme d’anar al vàter amb recordatori, amable, del rei Borbó de fa 298 anys).
Vista la situació d’estalvi, hem de recuperar vells mètodes i, com relata Aldous Huxley, humanista i escriptor, en "Els dimonis de Loudun", els apotecaris del segle XVI feien servir l’antimoni amb píndoles que preparaven ells mateixos i que, com relata:
«S’empassa la píndola, i en el viatge a través de l’estómac i del llarg intestí, irritava la mucosa intestinal, actuant com un element purgatiu, es recuperava la píndola evacuada a l’orinal, es netejava i es tornava a utilitzar de manera indefinida».
Tal com estan les coses amb el copagament i l’estalvi farmacèutic és per pensar-s’ho dues vegades i aprofitar (reciclar?) les píndoles i que no ens agafin amb les femtes al ventre! Almenys en el camí, llarg i feixuc, cap la sobirania que el cos estigui net i ajudi a tenir el cap clar i sense empipadors mals de ventre.
Ja tenim la píndola perpètua! L’aportació catalana als budells nets, recuperant tradicions gens cares.
Si és que ja està tot inventat!
