Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Deixa que m’esbafi, bon lector amatent,
fent sonar la gaita, el meu instrument,
i amb versos que tenen rima persistent,
que escric des de casa mentre està plovent.
L’Onze de Setembre, oh llum resplendent!
Lluint l’estelada a l’Ajuntament,
mig Manresa anàrem la tarda, corrent
cap a Barcelona, amb posat content,
a manifestar-nos educadament.
Quin munt d’estelades feia moure el vent
mentre ressonava un sol crit potent:
“Visca Catalunya, In-de-independent!”
“S’ha acabat el bròquil”, vàrem dir la gent.
amb la boca oberta i mig somrient.
En Mas que era a casa, vull dir el President,
en va prendre nota molt atentament.
L’endemà exigia nou finançament.
En Rajoy per contra, sord de naixement,
com qui sent a ploure despatxà el client
fent-li pam i pipa barroerament.
I com a resposta, com tot un valent,
en Mas ens convoca aquest mes vinent
a dir-hi la nostra responsablement
Tal com van les coses al moment present,
el govern d’Espanya el tenim pendent
de la nostra causa, i és més que evident
que ha d’arribar el dia de l’aclariment,
dit d’altra manera: l’alliberament.
A Madrit com sempre i el rei igualment,
“Res de referèndums”, diuen novament.
i es posen histèrics amb to prepotent.
No ens ho posen fàcil, no diuen amén
al voler del poble i al del Parlament
Espanyols per força? Que s’ho vagin fent.
Baixaran del burro, més bé o malament?
Vindrà en Vidal Quadras vestit de sergent
i amb ell un exèrcit amb tot l’armament?
O tal com pertoca, com és evident,
deixaran que el poble parli lliurement?
Prevaldrà la força o l’enteniment?
Més tard o més d’hora ho anirem veient.
Si volem ser a Europa ara és el moment!.
