Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Aida Cantero
Benvolguts germans i germanes, cristians tots, arriba el "Shopping Night" a Manresa i, d’entrada, la pregunta que ens fem els conservadors és: si no es ven de dia, l’efervescència consumidora es multiplica espectacularment de nit? No ho sé pas. En tot cas, per incentius no quedarà. Que Déu em perdoni, però ja em faig el càrrec que el col•lectiu del botiguer està desesperat. Tant, que el seu buc insígnia, l’ínclit Xavier Lanza, ha decidit posar terres i parets pel mig i abandonar la presidència de la UBIC ara que, ho sap l’Altíssim, li surten corrents annexos per tot arreu que li discuteixen les seves originals fórmules per incentivar el sector. Déu em guardi de caure en el pecat de la mentida, però aquest és el motiu real de la seva marxa després de tretze anys, tot i que tot plegat s’embolcalla en un procés estatutari que limita la presidència de Lanza, amant del sopar d’alt nivell i les copes amb els cossos de seguretat per refermar els lligams entre comerç i les forces vives de la ciutat. Però, és clar que, amb els temps que corren, ho sap Nostre Senyor, no n’hi ha ni per a whisky de garrafa... Bé, potser en posteriors nits de compres, es pot promoure el botelló per incentivar les vendes.
UBIC i "shoppings" al marge, la situació comercial de la ciutat és molt greu. S’abaixen persianes a cor què vols i les autoritats no reaccionen. Que Manresa no és rendible ho demostra el tancament d’Opencor al bell mig del Passeig com a epitafi del tancament dels cinemes Atlàntida. A fe de Déu que, després del tancament del McDonald’s, un dels més grans de l’"Ejpaña" dels noranta, no es coneixia un terrabastall similar d’una gran cadena a la nostra ciutat. Manresa "is different". Fins i tot per promoure el Shopping Night hi va haver discussions. Se suposa que ara, amb l’etern Lanza a un costat, com a mínim entrarà una mica d’aire fresc entre els botiguers. Però, per Déu, que la cosa millori perquè la situació és extrema. No passa un dia que no ens assabentem que un altre negoci històric tanca portes. Reso cada dia a l’esperit d’Oleguer Bisbal perquè retornin els temps en què el botiguer lligava gossos amb llonganisses i, malgrat les seves queixes cròniques, encara es permetia grans alegries, com protestar per la presència d’immigrants a les fires de l’Ascensió i de Sant Andreu. Que l’Altíssim hi faci més que nosaltres!
