Josep Gili: «Anem transformant el concepte de parc infantil perquè no volem que tots els parcs siguin iguals»

— Com és que fessis Magisteri a Blanquerna?

— Els pares eren treballadors i amb les crisis de l’època, que van comportar vagues importants sobretot a la Lemmerz, vam estar a punt de marxar de Manresa cap a Veneçuela, on vivia el meu tiet, que hi tenia indústries. El primer contracte el vaig fer amb La Salle, que em va pagar els estudis de Blanquerna, gràcies al germà Joan Lluís Casanovas, a canvi que quan comencés a treballar els tornés els diners. Aquest fet em va facilitar anar a Barcelona per estudiar tres anys a Blanquerna, relacionada amb La Salle. Vaig fer classes particulars i d’altres activitats com a monitor per pagar-me la residència. Era un centre privat que tenia bon tracte amb el professorat.
 
— Com va anar l’etapa de mestre a la Joviat?

— De retorn del servei militar, com que coneixia el senyor Vilaseca de la Joviat, em va donar feina a la seva escola de Sant Joan. Durant els anys en què estudiava BUP a La Salle vam fundar amb tres companys més (Ricard Bahí, Josep M. Mominó i Manel Llanes) l’Agrupament Escolta Cavall Bernat. També n’era cap la que seria després la meva dona, Núria Selga Jorba, filla de l’Iscle dels ciments i metgessa, amb qui hem tingut dos fills: Marta que és advocada i Albert, enginyer industrial. Vaig ser cap de l’agrupament escolta i membre de la demarcació de minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya, amb sotsdemarcació a l’àrea de Manresa, on coordinava la branca dels ràngers i noies guies. Estic a la Joviat durant set anys i quan es compra l’escola Sant Francesc, antiga Badia Solé, hi passo a fer classes ja com a Joviat. Aquests anys hi faig de coordinador del cicle mitjà i després de cap d’estudis d’EGB.
 
— Amb la teva dona decidiu anar a viure a Barcelona, quina feina hi fas?

— Passo uns moments delicats fins que decideixo recolzar-me en el departament de Geografia de l’Autònoma, on havia tingut professors com Enric Lluch, Anna Cabré o Antoni Francesc Tulla, catedràtic de Geografia jubilat i exvicerector d’Economia, que em va fer de pare professional. Em va orientar cap a l’empresa privada, alhora que em va ajudar a mantenir la docència a l’Autònoma, on encara soc professor associat. Al mateix departament, començo a fer projectes sense cobrar, de cara a la formació, fins que entro a l’empresa ABSIS, on m’estaré 23 anys.
 
— A què es dedicava ABSIS?

— Érem 6 socis i 32 treballadors. L’empresa comença a créixer de cop i volta. Es dedica a fer programes informàtics i té com a principal client l’administració pública, bàsicament els ajuntaments de Catalunya. Vaig rebre l’encàrrec que els productes de l’empresa tinguessin el factor de geolocalització enllaçats en mapes digitals. Vam créixer fins a arribar a tenir com a clients més de 1.600 ajuntaments de tot Espanya, consells comarcals, ministeris i altres organismes. En un moment determinat, com a soci, vaig participar en aquest desenvolupament d’oficines arreu de l’Estat. Vam obrir mercats a Madrid, València, Galícia i Sevilla, amb un creixement imparable que ens va portar a ser 170 persones a l’empresa. Vaig tenir la sort de poder crear un equip de treball per dissenyar, vendre i mantenir els productes. Aquest era el cicle de l’empresa d’informàtica, on vam viure els canvis tecnològics que han suposat internet, el web, el Google... quan nosaltres ja fèiem mapes abans del sorgiment del Google Maps. Ens vam poder expandir en una època de molts canvis, fins que en un moment determinat vam decidir crear Tecnogeo, que encara existeix i durant deu anys en vaig ser el director general.

Tecnogeo

«Vaig ser responsable de la part empresarial de l’empresa Tecnogeo, que va fer el Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya i el Mapa Urbanístic. Encara és vigent i molts arquitectes el consulten»

— Amb el sorgiment de Tecnogeo, canvieu l’organigrama?

— Els sis socis del grup ABSIS vam crear les empreses Tecnogeo i ABS informàtica, de caire internacional per expandir-nos cap a Colòmbia, totes dins del grup ABSIS, una paraula que té relació amb el romànic català i era una de les primeres que sorgien en ordenar les llistes d’empreses alfabèticament. En aquest procés, començo de tècnic i acabo fent gestió, que m’obliga a fer un postgrau en Ordenació del Territori i Urbanisme per l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, al Campus Nord de la UPC de Barcelona. El curs s’avenia als coneixements que necessitava, en el vessant de geogràfica i urbanística, i el dirigia Pere Macías. Després de valorar les possibilitats vam dir que la millor solució seria buscar un comprador, ja que l’empresa era massa gran per entomar-la una sola persona. El 2018 la venem a l’empresa multinacional francesa Berger-Levrault, que ens va garantir la continuïtat dels llocs de treball i del projecte.
 
— Quines realitzacions remarcaries dels contactes entre la Generalitat i Tecnogeo?

— M’havia relacionat molt amb els ajuntaments, però el més significatiu de la col·laboració entre el Departament de Territori de la Generalitat i l’empresa Tecnogeo va ser la realització del Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya i el Mapa Urbanístic de Catalunya. Vaig ser responsable de la part empresarial, en l’etapa del conseller Joaquim Nadal i d'Oriol Nel·lo com a secretari general. Elaborat per professionals molt competents i amb validesa jurídica, encara ara és vigent i molts arquitectes el consulten, sobretot per saber quin aprofitament es pot tenir d’una parcel·la municipal.
 
— Quina va ser la teva relació amb IESE?

— Inicialment soc tècnic amb coneixements d’Urbanisme i també faig un Diplomat d’especialització en sistemes d’informació geogràfica, però com que cada vegada faig més gestió, em trobo que he de mirar balanços, fer planificacions financeres econòmiques i busco formació. El 1993 faig un primer postgrau d’especialització a l’EUNCET de Terrassa, de Direcció de negocis en el nou context tecnològic, que més endavant vaig completar amb el Programa de Desenvolupament Directiu (PDD) d’IESE, que em va ajudar molt, sobretot perquè vaig aprendre la mecànica de com resoldre conflictes i afrontar situacions crítiques. La docència que feien era d’un altíssim nivell, amb un professorat excel·lent.
 
— Com i quan es produeix la teva entrada en política?

— El 2015 coordino la campanya electoral de CDC amb Pere Garcia. Vam guanyar, tot i que vam baixar d’onze regidors a nou. Quan el 2018 el Valentí Junyent sabia que m’havia venut l’empresa i només treballava a la Universitat, em va tornar a proposar d’anar a llistes, en aquest cas el 2019. M’ho vaig pensar força perquè la meva trajectòria no era política sinó professional i docent, però li vaig dir que sí i em van posar a les llistes del PDECAT, tot i que la nostra marca va ser Junts per Manresa. Ens van votar 9.109 ciutadans. El meu compromís és amb aquests votants de Junts per Manresa i fins al darrer dia intentaré fer-ho el màxim de bé possible. Dins del partit havia coordinat les formacions. M’identifico com a persona moderada, catalanista i independentista, que prové del món empresarial. L’any passat les circumstàncies polítiques van fer desdir-me del PDECAT. Vaig estar en el congrés de creació del partit i n’havia estat conseller nacional, però en vaig sortir perquè no estava d’acord amb algunes de les decisions preses. Així que des del juny de 2021 figuro com independent.
 
— Com has viscut aquesta legislatura municipal?

— Quan vaig entrar es van fer les distribucions de regidories i se’m va atorgar la de regidor delegat de Qualitat Urbana, Via Pública i Ciutat Intel·ligent. D’acord suposo amb el meu perfil d’informàtic i coneixedor del món de les smart city o ciutats intel·ligents, concepte calaix de sastre, però que al final no és res més que la tecnologia posada al servei del benestar de les persones: obertura de llocs wifi en diferents espais de la ciutat i en punts turístics, amb realitat augmentada virtual que s’està construint, regulació dels fanals de l’enllumenat públic... Pel que fa a la Via Pública, porto les concessions i el seguiment de l’enllumenat, neteja, asfaltats, voreres, carrers, renovació i manteniment dels 64 parcs infantils i mobiliari urbà. Al Pla de Millora de l’Espai Públic hi destinem un milió d’euros. Fem el que podem amb els recursos que tenim. De mica en mica es noten les millores. Per exemple, al Centre Històric hem canviat més de 1.200 peces que estaven trencades. Estem canviant per fases tot l’enllumenat de la ciutat, posant-hi leds. Darrerament hi ha hagut un canvi de criteri que prioritza més els vianants que els asfaltats, i potencia més les voreres. També hem fet un pla de millora dels camins, que ha de tenir una planificació i una continuïtat. Representen uns 120 quilòmetres, mentre que de carrers la xarxa és de 150. En aquest sentit, hem incorporat la participació de la Federació d’Associacions de Veïns a qui demanem que prioritzin les necessitats. El novembre de 2020, Toni Massegú passa a ser delegat territorial i tot i que manté la regidoria d’Esports municipal, la d’Ensenyament i Universitats s’ha de cobrir. Pel meu perfil de mestre i professor se m’atorga. La setmana que em nomenen passo la covid a l’hospital. Com en els altres serveis que gestiono, a Ensenyament i Universitats hi ha grans funcionaris implicats amb la feina. Hi ha 11.000 alumnes amb els corresponents professors a la ciutat. El municipi té diverses competències vinculades a l’escolaritat obligatòria i el manteniment de les instal·lacions, coordinats amb el Departament d’Ensenyament. Hi ha una bona entesa entre centres públics i centres concertats. Pel que fa a les universitats, és el tema que ha crescut més en un any. Vam començar a treballar amb la UPC, que vol créixer, sobretot amb la Fàbrica Nova. A la facultat de Medicina de la UVic es fa el projecte IRIS de recerca, que serà molt transcendent per a Manresa i la FUB continua el seu creixement. He redescobert la Manresa universitària a fons i la qualitat de la recerca, que cal fer visible. Hi ha 28 equips de recerca, alguns de caire internacional, que es lideren des de la ciutat. Tot plegat cal posar-ho en valor.
 

Ensenyament i Universitats

 
— Què passa amb l’Escola Valldaura?

— Durant tretze anys està amb cargoleres i per diferents circumstàncies no es van poder comprar els terrenys, cosa que ara hem fet adquirint el sòl. Està al Registre i tenim un acord amb el Departament d’Ensenyament per a la construcció de l’escola. Hem fet un pas de gegant, però ens falta signar el conveni. Ara bé, el tema està desencallat.

Àgora 2022

 
— Què és Àgora 2022?

— Un projecte dins la programació del 2022 que s’orienta cap a la docència. Creiem que un dels eixos fonamentals a la vida és l’ensenyament, per això vam demanar a la FUB que n’elaborés un programa, que ja hem encetat, i que està format per tres grans blocs: un per pensar, amb la participació de persones rellevants que puguin aportar-nos coneixement; un segon de persones docents de la ciutat que vulguin treballar amb diferents temes per fer transformacions ciutadanes en l’àmbit educatiu, i el tercer bloc serà el de l’aplicació. Es tracta d’un procés.
 
— Quins són els avenços clau en la recerca a la Catalunya interior?

— Tenim unes dades, que genera l’Observatori de Recerca de la Catalunya Central, que demostren que aquests darrers anys hi ha més grups de recerca que aporten valor. Es mesura amb patents, publicacions, productes finals elaborats, on totes les línies son ascendents. Sens dubte, és un motiu d’orgull per a la ciutat. Tenim la voluntat que tot plegat tingui continuïtat.
 
— Què va representar per la ciutat Rosa Argelaguet?

— Tenia diversos perfils. Era una dona dins del mon tècnic de l’enginyeria, que des del feminisme va aportar un dinamisme als equips i transformant també la UPC, ja que vivia amb optimisme aquest projecte. Se li va dedicar un premi per recordar-la i reconèixer el treball de les dones en l’àmbit tecnològic perquè hi trobin el seu espai. També se li va dedicar un bust davant de la biblioteca que havia promocionat.
 
— Què destacaries del nou projecte de la Fàbrica Nova?

— Hi ha una gran diferència entre els darrers trenta anys i la data d’avui i és que abans no era municipal i ara sí. Aquest és el gran canvi significatiu que s’ha fet amb l’esforç de pagar 12,3 milions d’euros. Però també cal dir que caldria posar en valor la feina que s’ha fet des d’anteriors governs, que ja ho van intentar comprar. Ara és dels ciutadans. En segon lloc, la compra d’aquests terrenys també implica que la part de contribucions està feta. El projecte final preveu que sigui un entorn de coneixement, a l’empara de la UPC, amb la qual ja portem un any treballant-hi, amb la voluntat de fer-hi un campus de coneixement per revitalitzar la zona dels més de 60.000 metres quadrats que hem adquirit. L’edifici de viver d’empreses, ampliació del Centre de Formació Pràctica, que passi dels 700 metres actuals als 1.500 que necessiten. Amb paciència, anirà evolucionant.
 
— Com lligarà l’existència de dos campus universitaris?

— Ho pot fer perfectament. Després de l’edifici de la FUB4 dedicat a l’ensenyament, que ara estem fent, els dos campus hauran de conviure, cadascun amb la seva dinàmica. Un serà molt tècnic i l’altre incorpora facetes de la salut, de l’ensenyament i de l’empresa. Són dos mons universitaris que no se solapen i per tant poden conviure en dues zones diferents. Manresa es mereix tenir projectes d’aquestes dimensions, i més quan la consellera d’Universitats i el conseller d’Empresa també han comprat el projecte. Manresa ho necessita i està preparada per assumir-lo. 
 
— Quin balanç fas de la tercera Universitat Catalana d’Estiu a Manresa?

— És positiu per a la ciutat perquè la posiciona i la projecta. Estem treballant en la propera edició, per dinamitzar-la i que tingui més recorregut. També soc crític i conscient que hi ha coses que s’han de millorar. Els ponents i els continguts són de nivell, però falta arribar més a la gent.
   

Via pública

 
— Manresa és una ciutat intel·ligent de referència?

— Les etiquetes no m’agraden, però de vegades ens les posen. En aquest cas, la Generalitat ens va donar un distintiu de ciutat intel·ligent entre les onze primeres, perquè tenim un pla i una planificació de transformació. També la Diputació de Barcelona ens va considerar pilots en tema de ciutat intel·ligent i tecnologia.
 
— Quina és la teva valoració dels parcs infantils?

— Estan prou ben mantinguts gràcies a una sistemàtica d’inspecció de manteniment dels 64 parcs que tenim. Considero que estant bastant endreçats. També estem incorporant conceptes diferents perquè no volem que tots els parcs siguin iguals. Al parc del Casino per a nens petits, hi vam posar unes fustes que els permeten grimpar i viure una experiència diferent. A Can Font, vam posar-hi un joc d’aigua diferent dels habituals. Anem transformant el concepte de parc infantil.
 
— Quins són els objectius del Pla de Millora de l’Espai Públic?

— Poder dedicar-hi com a mínim un milió d’euros l’any, que estigui ben planificat, ordenat, amb criteris tècnics als quals cal afegir les aportacions de les associacions de veïns, per poder fer-hi les millores que siguin convenients.

— S’ha posat enllumenat al parc de Puigterrà. Quan es connectarà amb el centre?

— En realitat la il·luminació va voler marcar els recorreguts perquè la gent vegi per on van els camins. Els accessos afecten la mobilitat. Hi ha projectes però necessiten temps.
 
— Té futur el cementiri manresà?

— Pel que fa a les instal·lacions, vetllem perquè siguin dignes i estiguin correctament endreçades. Tenim un equip de cinc treballadors molt competents, amb un encarregat nou. Hi ha una dinàmica bona. Cal agrair-los que durant la covid, en moments complicats, han fet una feina en silenci, ja que van arribar a enterrar dotze persones en un dia. Un dels primers cementiris musulmans de Catalunya va ser el de Manresa, on durant anys i panys no s’hi enterrava gairebé ningú perquè les seves assegurances els permetien el retorn per enterrar els morts als seus llocs d’origen, però un dels punts crítics durant la pandèmia va ser que estaven prohibits els desplaçaments, tot i que la gent es continuava morint. En mesos, es va saturar i vam haver d’ampliar d’urgència el cementiri musulmà. Ara cada cop hi ha menys gent que vol anar a enterrar-se al lloc d’origen, perquè són noves generacions que ja han nascut aquí. La possible expansió del cementiri estarà més en aquesta línia. Però és clar que, si anem cap a la incineració, no caldrà fer aquestes expansions i les concessions de nínxols s’aniran extingint. 

El perfil

 
Josep Gili Prat neix a Sallent el 5 d’agost de 1962, «el mateix dia que es va morir la Marilyn». El seu pare, Joan, era de Sallent i feia de controlador de processos industrials a la Lemmerz, i la mare, Carme, va néixer a l’Estany i va ser teixidora i membre de l’últim comitè d’empresa de la Fàbrica Nova. Té una germana infermera que es diu Anna. Quan el Josep tenia set mesos, la família es va desplaçar a Manresa. Comença els estudis a l’escola Minerva, situada en un pis del carrer Major del Poble Nou, d’on va passar a La Salle i hi fa des de primer de bàsica fins a tercer de BUP, i COU a la Badia Solé. Va ser cofundador de l’AE Cavall Bernat i membre de la Demarcació de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, al Bages. Diplomat en Magisteri a Blanquerna, el 1983, fa el servei militar al campament d’Almeria, d’on passa a la caserna d’infanteria de Granada. Retorna i troba feina a la Joviat de Sant Joan de Vilatorrada. El 1990 participa en les jornades El Bages cap a l’any 2000, en la comissió del Comerç i les Activitats de Lleure. El 1991, amb la seva dona, decideixen anar a viure a Barcelona. El 1993 fa un Postgrau en Ordenació del Territori i Urbanisme a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (UPC). El 1993 retorna a Manresa i és professor associat del Departament de Geografia de la UAB.
 
La docència és la seva formació continuada fins a l’actualitat, en què encara fa una assignatura. El 1994 treballa a l’empresa TAO, SA de Barcelona en un Sistema d’Informació Geogràfica. Ha fet diversos programes d’especialització i desenvolupament directiu (IESE), el 2005. Del 2000 al 2007 és codirector del postgrau Tècniques professionals en cartografia digital, al departament de Geografia de l’Autònoma, on també ha format part dels equips de recerca. Té experiència professional vinculada a empreses tecnològiques. Del 1995 al 2008 treballa a ABS Informàtica, del grup ABSIS, com a responsable del departament de SIG, on fa tasques de disseny, anàlisi i control d’aplicacions i projectes. Durant gairebé deu anys (2008-2017) va ser el director general de Tecnogeo (grup ABSIS). Els anys 2017 i 2018 treballa a Berger-Levrault, com a director de la unitat de negoci SIG. Ha participat en nombrosos seminaris, cursos de formació, congressos i simpòsiums. Professionalment ha viatjat molt, des que va anar a Veneçuela per visitar el seu oncle. Políticament, el 2011 va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya, i ha estat responsable de formació comarcal del PDECAT i membre del Consell Nacional. Actualment és independent, però com a membre de Junts per Manresa, que ha pactat aquesta legislatura amb ERC. És responsable de l’Àrea de Serveis i Drets de les Persones i cinquè tinent d'alcalde, regidor delegat de Qualitat Urbana, Via Pública i Ciutat Intel·ligent, i regidor delegat d'Ensenyament i Universitats.