Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Oportunitats perdudes. Expectatives frustrades. Dues frases que al meu parer caracteritzen el govern històric de Manresa.
Un ciutat amb un urbanisme modern. El barri vell, vital, central... com el de Girona o Vic? El nucli antic és el principal exponent que a Manresa l’urbanisme ha estat tan curt de mires que només ha consistit a arranjar algun carrer o a construir una milionària passera sobre l’antic torrent Meder. Manresa és l’antítesi de Girona o de Vic. Perquè l’urbanisme el fan les persones, les activitats econòmiques, l’habitatge de qualitat... Només els joves herois que impulsen bars i restaurants, i els botiguers que hi resisteixen, fan que el barri vell no sigui un forat negre. Ah, perdoneu: m’oblidava del búnquer de la plaça de la Reforma, de la ubicació dels Jutjats.
Una ciutat verda i amable. Manresa ofereix les entrades més lletges de qualsevol ciutat de Catalunya. Els carrers més mancats d’ombra. Places tipus Harlem (per les reixes, ho dic). No ser capaç de posar un cafè a dalt del turó del Castell que animi a gaudir d’un gran parc urbà i de les vistes sobre la ciutat... quina negligència històrica! L’empremta d’arquitectes
illuminati que no saben pensar la ciutat...
Una ciutat central de comerç. En això l’Ajuntament no en té l’única culpa. Però la manca històrica de lideratge en la promoció econòmica, d’això sí que en són responsables tots (i dic tots) els polítics que han passat per l’Ajuntament.
Una ciutat, capital de la innovació. Perdó, reconec que això és sarcasme. Perquè si hi ha innovació (que n’hi ha, i rellevant al Bages), l’Ajuntament mirant com passa... de llarg.
Un ciutat, capital econòmica. I aquesta, encara més sarcàstica. Ajuntament, Cambra de Comerç... provoca hilaritat.
I ara parlem d’expectatives frustrades. Manresa 2022. Ah! 2022 ja ha començat. Si aquesta havia de ser la gran oportunitat per projectar el turisme a Manresa... hem fet tard. Tants anys de preparació per no aconseguir obrir ni un sol hotel, ans al contrari, n’ha tancat un! Potser comptarem com a èxit desenes de milers de turistes... quan l’objectiu hauria de ser comptar-los per centenars de milers (que ens ho expliquin els gironins!). Perdó: potser vindrà el Papa (o no?).
