Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un graó per sota de la
Penya, el Fuenlabrada, el CAI Saragossa i el Manresa podríem situar una sèrie d’equips que, excepte sorpresa majúscula, estaran condemnats enguany a lluitar per evitar el descens a LEB Or.
(I) Els candidats (II) Els aspirants (III) El play-off com a horitzó Lluita pel descens
UCAM Múrcia-Blusens Monbus-Lagun Aro GBC-CB Canàries-Blancos de Rueda Valladolid
Potser el més ben situat per acomplir l’objectiu sense massa dificultats sigui l’UCAM Múrcia qui, per plantilla, parteix amb una lleugera avantatge sobre la resta. Òscar Quintana, que va fer una bona feina agafant l’equip la temporada passada en posicions de descens i aconseguint la permanència, haurà d’aconseguir que els murcians oblidin les baixes de les dues estrelles de l’any passat (Augustine i Udoka) amb un equip més compensat, on destaquen les incorporacions dels pivots Kim Tillie i Marcus Lewis, i del base Joe Ragland. El nord-americà Lewis es perfila com el referent d’un joc interior que compartirà, a més a més, amb José Ángel Antelo (nova incorporació) i David Barlow, reconvertit ja definitivament a ala-pivot. Igor Lutersek també comptarà amb fitxa al primer equip, després de jugar durant un any a l’equip vinculat: l’UCAM Begastri d’EBA.
Acompanyant a Raglant com a director d’orquestra hi haurà Josep Franch, a qui s’exigirà més responsabilitat i millor nivell del mostrat en el seu primer any. En el joc exterior també hi ha moltes novetats: només continuen Miso i Juan Ignacio Jasen. El veterà Berni Rodríguez arriba a l’UCAM amb ganes de gaudir de més minuts a l’ACB i formarà una experimentada parella d’escortes juntament amb Andrés Miso. El paper de tirador quedarà reservat a Matt Gatens, un jove talent procedent dels Estats Units que destaca per l’encert des de més enllà de 6,75. L’Ala Juan Ignacio Jasen completa una plantilla que també comptarà amb Miquel Servera, qui a priori tindrà un paper testimonial com a base de l’equip.
Jordi Grimau aportarà defensa i intensitat a l'equip Murcià.
Com la majoria d’equips aquesta temporada, l’Obradoiro també tindrà moltes cares noves en l’inici de la competició. Continuen Andrés Rodríguez en la posició de base, Corbacho com aler i Oriol Junyent, Bernard Hopkins i Levon Kendall per dins. Aquest últim sembla que serà el líder de l’equip, ja que s’ha erigit durant la pretemporada com a màxim artífex dels gallecs. Una mitjana de 19,2 punts per partit, cosa que el fa ser el màxim realitzador no només del seu equip, sinó de tots els conjunts ACB. D’entre les novetats destaquen Rafael Freire, el jove base procedent de l’Alacant que ja va demostrar part del seu potencial la passada temporada; Salah Mejri , que arriba després de realitzar un bon paper als JJOO amb Tunísia.
Els llocs d’extracomunitari els ocuparan dos nord-americans procedents de l’NCAA: Robert Hummel, de 23 anys d’edat i que juga d’ala-pivot, i William Buford, un jove escorta del 1990 que no ha estat escollit en el Draft d’aquest any i que arriba amb ganes de fer-se un nom a Europa.
El txec Pavel Pumprla compartirà els minuts d’aler amb Alberto Corbacho, mentre Micky García completarà el joc interior. Jorge Sanz, cedit pel Reial Madrid, serà el “rookie” de l’equip i intentarà esgarrapar minuts a Rafa Freire i Andrés Rodríguez.
Levon Kendall serà un dels jugadors més determinants de l'Obradoiro.
El Lagun Aro GBC, per la seva banda, ho tindrà molt complicat per tornar a ser l’equip revelació de la temporada. I és que si l’any passat comptava en les seves files amb tres jugadors de la mida d’ Andy Panko, Sergi Vidal i Jimmy Baron, els seus substituts aquest any no presenten les mateixes garanties. Només Qyntel Woods sembla mantenir el nivell. El nord-americà va fitxar l’any passat pel Maccabi, equip on no va arribar de rendir i va acabar la temporada al Dnipro ucraïnès. Ara torna a una competició de primera línia de la mà dels guipuscoans i haurà d’exercir d’anotador en un equip sense massa líders.
Només la veterania i el saber fer de Javi Salgado al lloc de base ofereix garanties des del primer moment. Més tenint en compte que al seu costat hi haurà Raulzinho Neto, que ha d’explotar definitivament després de ser una de les sensacions de la temporada 11/12. Per fora continua Papamakarios, que continuarà gaudint de força minuts en l’equip, i Yaroslav Korolev, que sembla que alternarà les posicions d’ala i ala-pivot. El rus ha d’agafar per fi protagonisme després d’un any, el passat, en què per culpa d’una lesió va romandre apartat del parquet durant molts mesos. El gra de veterania i de vinculació amb l’afició el tornarà a posar David Doblas, un guerrer a la pintura que complirà enguany la seva sisena temporada consecutiva a l’equip basc. L’acompanyaran dos nous fixatges: l’atlètic nigerià Ekene Ibekwe i l’egarenc Guille Rubio, que torna a un equip de perfil baix després del seu pas per Unicaja i Cajasol. Dani Díez (cedit pel Madrid), Julen Olaizola i Mikel Motos, tots de 19 anys, completen la plantilla. L’aler madrileny és qui més bones sensacions ha deixat durant la pretemporada i sembla que gaudirà de minuts ja de partida.
Guille Rubio serà el quatre titular a Sant Sebastià, cinquè classificat la temporada passada. Foto: Manel Mas
El CB Canarias ha aconseguit per fi l’objectiu que feia anys que perseguia: jugar a la màxima categoria espanyola. I afronta aquest nou repte amb poques cares noves, mantenint la base de l’equip que els va permetre dominar a la LEB Or la temporada passada. L’equip dirigit per Martínez ha incorporat quatre cares noves, dos de les quals en la posició de base, que serà completament nova. La direcció de l’equip queda en mans d’ Uriz i Bivià. El primer ja té experiència a la lliga i l’any passat va fer una bona campanya a Valladolid, mentre el segon debutarà a l’ACB després del seu bon pas per Mallorca. La línia exterior de l’equip conta només amb la novetat de Saul Blanco, que després de destacar fa varies temporades al Fuenlabrada, ha passat per un calvari de lesions i pocs minuts a l’Unicaja, i l’any passat no va tornar a ser el mateix en el seu retorn a Fuenlabrada. S’espera d’ell que torni a ser el jugador que apuntava fa 3 temporades. A la posició d’aler l’acompanyarà Rost, un jugador molt important en l’equip canari a la LEB. La posició de dos estarà ocupada per dos jugadors que ja militaven en l’equip l’any passat: Richotti, un jugador molt intens als dos cantons de la pista i un dels més estimats per l’afició, un autèntic guerrer; i Heras, que haurà de donar bons minuts de descans al primer.
El poder de l’equip el trobem en el joc interior, en la parella formada per Ricardo Guillén i Jakim Donaldson, dominants a la LEB. El primer és un talent innat, que fa anys que podria ser a l’ACB però que només hi volia arribar amb els grocs. L’any passat va acabar amb 14’5 punts i 4’5 rebots per partit. Per la seva banda Donaldson (14’1 punts i 8’8 rebots), intentarà mostrar el mateix nivell a l’ACB que a la LEB, fet que no va aconseguir en la seva primera experiència a la lliga amb el Menorca. Els acompanyaran Sekulic, un dels fitxatges més importants de l’equip, amb experiència en equips de mitja taula i resolutiu en atac; Lampropoulos, el recanvi de Donaldson, que aporta presència a la zona; i Chagoyen, un jugador veterà que retorna a l’ACB on en principi tindrà un paper testimonial. La permanència de l’equip dependrà sobretot de si la parella formada per Guillén i Donaldson poden mostrar un nivell similar al que oferien a la LEB, de si Blanco fa el pas endavant que se li pressuposa i de la dubtosa solvència de la parella de bases.
Ricador Guillén arriba a l'ACB després de dominar els taulells de la Leb durant anys. Foto: Borja Ub La Palma.
Després d’aconseguir la permanència als despatxos, els de Valladolid han sofert una profunda transformació en la seva plantilla. Tan sols l’entrenador,
González, i el pivot
Nacho Martin continuen a l’equip. La posició de base estarà coberta pel lituà
Cizauskas, procedent del Zalgiris on tenia un paper testimonial; el jove base
Izquierdo (Cajasol); i
Renfroe, que està cridat a ser un dels referents ofensius de l’equip. El nivell d’aquesta tripleta no és d’ACB, a falta de veure el rendiment de Renfroe. La línia exterior la completen
David Navarro, un bon jugador de LEB però amb escassa experiència a l’ACB;
Uros Tripkovic, bon llançador de 6’75 però de rendiment massa irregular i amb experiència a l’Unicaja i el Joventut;
Jordi Grimau, un jugador amb unes limitacions marcades però que va oferir un bon rendiment l’any passat a Murcia; i
Mohammed, un aler de grans condicions atlètiques, cridat a ser el referent exterior de l’equip, però que genera dubtes la seva procedència: Al Kuwait.
Nedzad Sinanovic (2,20) serà un any més el sostre de la Lliga. Foto: Que.es
Les incògnites segueixen a la pintura, on al solvent Nacho Martin s’hi ajunten
O’Leary, qui a Palencia va acabar amb 11’5 punts i 7’5 rebots;
Hunter, un fort pivot amb experiència (tot i que testimonial) a la NBA;
Sinanovic, de qui s’espera que mostri més regularitat en el seu joc i es converteixi en la referència interior de l’equip des de els seus 2.22 metres d’alçada, i
Ruiz, que ve del Granada per actuar com a cinquè pivot. Sobre el paper tenen la pitjor plantilla de la competició, amb jugadors amb poca experiència en la lliga, i molts d’altes els quals el seu rendiment és una incògnita. Si algun d’aquests jugadors no mostra un rendiment més alt del que se’l pressuposa, patiran per aconseguir victòries.
