Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ametller a l’ombra
Que a Manresa, com arreu, hi ha coses que estan cap per avall ja ho sabia. Ara, alguns exemples ho evidencien encara més. Al Passeig, a tocar de la Bonavista, on abans hi havia una botiga d’Ametller Origen, que han traslladat uns metres més avall, el local ara ha quedat tancat. Una lectora que viu per la zona em fa arribar una imatge en què es fa evident que allà ja no s’hi ven fruita i verdura, ni la resta de productes d’aquest segell en expansió. Ara bé, enlloc de posar-hi paper d’embalar, no se'ls ha ocorregut res més que girar l’antic cartell de l'inrevés. Un nyap que resplendeix quan es fa fosc i el rètol se segueix il·luminant. No sé pas si es tracta d’una nova tècnica publicitària...
Peatge a l’ombra
Ja fa anys que veure el futbol
en obert, ja no és possible i molts opten per anar al bar a veure els partits ja que no es poden permetre abonar-se a cap plataforma audiovisual. Ara bé, en el cas del bar Stage, propietat d’una amos de procedència xinesa, cal fer bé els números, ja exigeixen a la clientela una consumició mínima de set euros per veure els partits del Barça. Òbviament, verbalitzen el
peatge de paraula, no s’han atrevit a escriure-ho enlloc. Fent el compte de la vella, ja us ho diré només que hi hagi sis partits al més, si cal pagar 7 euros cada cop, la factura s’enfila a 42 euros. Per poca cosa més, surt més a compte abonar-se domèsticament a una plataforma i veure el futbol tranquil·lament al sofà de casa.
«
Nuevo Desfiladero»
De fet, tal com està el Barça i amb la irregularitat de l’Espanyol, el que dona més satisfacció als manresans i bagencs en general és la gran campanya del Baxi Manresa, que ja està classificat per jugar la Copa del Rei. Quan l’equip no juga a casa i no hi ha un televisor o un ordinador a mà, molts segueixen els partits a través de les app mòbils. Un lector m’envia una captura pantalla del recompte estadístic del partit dels manresans contra el Gran Canària que, com podeu veure, i per aquelles coses de la traducció literal de les màquines, es disputava al «
Pabellón Nuevo Desfiladero», o sigui, al Nou Congost de tota la vida.
«
Manja i beu»
Les traduccions automàtiques les carrega el dimoni. Són una solució que pot servir com a emergència, però no és gaire rigorosa a l’hora de tractar textos o arriscar-se a traduir cartes de restaurants i promocions de pizzeries. Un subscriptor ens ho il·lustra a través d’un rètol de l’establiment Domino’s Pizza de Manresa on, textualment, s’hi «manja i beu». He reconèixer que, en aquest cas, més que un traductor, el que caldria seria un corrector, no ens enganyem.
Dooet shoes
Quim problema això de la promoció i la
murga d’haver de fer els webs en diferents idiomes. Dic murga perquè, en cas de dubte, la llengua que se sacrifica, per molta vocació internacional que es vulgui tenir és el català. Per exemple, aquests dies s’ha parlat d’una iniciativa del Bages de calçat artesà amb el segell Dooet Shoes. Allò que en diuen el
naming, ja es juga directament amb anglès, tot i que el mot duet pot sonar ben català. Ara bé, quan entro a la seva pàgina web; www.dooet.eu, de domini europeu, la informació apareix, en anglès, no caldria sinó, i en castellà. Alguns parlarien de provincianisme en estat pur si no és que el mercat al qual es dirigeixen és estricament espanyol o bé sud-americà. Ara el que semblaria més lògic, tractant-se d’un producte artesanal i de km 0, seria introduir, precisament, el català, per captar compradors de proximitat.
Distància de seguretat?
Qui es va vestir de vint-i-un botons, amb corbata i tot, va ser l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, la vetllada de la posada en marxa de l’Any Ignasià amb acte institucional a la Sala de Plens i espectacle inaugural a la plaça. Un esdeveniment que va coincidir amb el final de les restriccions i va aplegar molt de públic. Tant que, des de la megafonia, es va convidar als assistents a mantenir la distància de seguretat, motiu que va fer esclafir una sorollosa riallada de tothom perquè el que es demanava era més aviat poc factible.
