ENTREVISTA

Meritxell Bautista: «El somni de Fibracat és aconseguir un milió de clients a Catalunya el 2025»

Meritxell Bautista Quiñones és empresària i cofundadora amb Josep Olivet de Fibracat, de la qual són consellers delegats, i presidenta de Fibracat TV, en l’empresa creada amb Josep Olivet han fet un canvi societari dins del grup Avatel, tot i mantenir la independència d’actuació. Consellera de la Fundació Internacional de Dones Emprenedores (FIDEM), ambaixadora de la Fundació SheLeader i feminista convençuda, des del 2020 ha rebut premis com el Dona Tic, del Departament de Polítiques Digitals i Territori, el premi internacional IWEC, el Talent Cambra per a Fibracat TV o el de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya, per l’aposta decidida per l’ús del català.

per Jordi Sardans, 15 de febrer de 2022 a les 13:01 |
Foto: Mercè Rial.
— Quins són els orígens de l’empresa?

— Josep Olivet va crear Altecom, Alta Tecnologia en Comunicacions SL, empresa que va fundar de molt jovenet i que encara dirigeix. Amb el temps, passa de fer pàgines web a crear una infraestructura d’internet via radioenllaç a tot Catalunya. Amb el desenvolupament d’internet, el 2010 va posar les bases d’un projecte de fibra òptica a Manresa. El 2012, quan conec el Josep, començava a veure la necessitat de dur a terme el seu gran projecte, que requeria aspectes tècnics i també de la part empresarial i vendes. M’explica el que vol fer i em demana que l’ajudi. Conjuntament, donem nom i forma a Fibracat. Vam crear-ne la marca i tota l’estructura d’empresa que tenim actualment. Vam professionalitzar el que fins aleshores havia estat un projecte familiar i vam fer una nova empresa que es començaria a explotar comercialment a finals de setembre del 2013, quan es presenta oficialment en societat acompanyada d’una pàgina web i amb la il·lusió d’un projecte de país. Som el primer operador català a Europa que ofereix mil megues a particulars i convertim Manresa en la ciutat més ràpida en connexions a internet d’Europa (2014). Em vaig dedicar a muntar les bases de l’empresa per ser l’operador que som avui, ja que, insisteixo, veníem d’una de caràcter familiar i calia professionalitzar-la i preparar-la per al futur.


Fibracat

— Heu passat de tocar el que no sona als grans operadors a una situació diferent?

— Continuem tocant-los el que no sona, però de fet ara amb més força que abans i amb més intensitat perquè tenim més opcions de fer-ho. Fibracat va néixer amb la intenció de crear un operador que fos líder i potent a Catalunya, amb la mentalitat empresarial de ser l’operador de referència al nostre país i competir amb els grans operadors nacionals. Fibracat continua a Manresa i pràcticament no ha canviat res, tret que els socis abans eren mare i fill i ara hi ha molta més gent amb l’entrada del hòlding Avatel, empresa que fa servir fons d’inversió internacionals i arriba a tot l’estat espanyol. Ara Fibracat té molts més socis i l’operació ens dona el pulmó financer per arribar al somni d’aconseguir el milió de clients a Catalunya, de cara al 2025. De moment, hem pogut ampliar les inversions. Fibracat no és una marca sense res al darrere, sinó una empresa amb molta inversió en milions d’euros en cable al nostre país. Continuem invertint al territori i contractant més gent, ampliem les oficines i mantenim la central a Manresa amb unes noves instal·lacions per muntar-hi una gran oficina. Mantenim totes les botigues, especialment la del Passeig, i en som els consellers delegats.

— Sense xarxa pròpia no hi ha independència?


— És clar. Quan subcontractes, rellogues o depens d’un tercer estàs fotut. Al final sempre hi ha un fil conductor que et porta a Madrid. A Catalunya tenim, per exemple, Xarxa Oberta, que és una xarxa neutra de la Generalitat amb fibra fosca, a partir de la qual els operadors ens podem connectar. Xarxa Oberta és de Cellnex, una empresa de Florentino Pérez. Hi ha també algunes empreses que s’exploten amb marques creades des de Madrid com a operadors a Catalunya que simplement fan de revenedors, sense fer cap inversió en cable. La clau de l’èxit de Fibracat és que vam decidir no invertir tots els diners en una marca, sinó en cable i infraestructura com hem fet sempre. Hem muntat una infraestructura a Catalunya que nosaltres podem gestionar. Ara continuem tirant cable. Som els únics en telefonia mòbil que tenim un sistema propi en gestió de les targetes SIM, amb codi propi internacional, perquè som operadors totalment independents, sigui qui sigui l’accionariat. No som revenedors. Evidentment, no hem col·locat antenes de telefonia mòbil a tot Catalunya, perquè tenim un acord de roaming nacional amb Orange i fem servir les seves a tot Espanya. I a la resta de països tenim acord amb més de 380 operadors a nivell mundial.

— Com us expandiu?

— De manera total a Catalunya al 2019, quan vam fer el salt. És el Pla Fibracat 2025, en què s’ha de passar en quatre anys dels 55.000 clients a un milió, a través d’una gran inversió que abans no teníem. Es tracta de continuar creixent en xarxa pròpia, amb més i millor inversió de màrqueting, tot continuant mantenint la qualitat, per poder competir seriosament amb els grans operadors, ja que ara tenim un gran pulmó per fer-ho.

— Com valores el rebombori arran de la venda de les accions?

— Totalment injust, especialment a Manresa, perquè nosaltres continuem invertint. El projecte continua igual i amb el Josep som els consellers delegats, com a responsables i amb la mateixa autoritat de sempre. Al final és igual qui sigui l’accionariat, vam apostar per continuar a Manresa, després d’haver aconseguit una inversió important per a Catalunya, per a la nostra empresa i per assolir els objectius que tenim des de l’inici. És una decisió totalment empresarial. Com que Fibracat és el nostre fill, vam tenir clar que el projecte estava blindat des del moment que el Josep i jo vam revisar l’evolució del mercat: sabíem quina inversió necessitàvem, però no la teníem, així que vam buscar alternatives per aconseguir-la. Quan parlem de blindatge volem dir que continuem a Manresa, amb els mateixos treballadors i creixent, amb nosaltres dos mantenint el lideratge de l’empresa i obtenint la inversió econòmica necessària per assolir els nostres objectius.

— Com us va afectar la pandèmia?

—  A Fibracat no ens va afectar pel que fa a la pèrdua de negoci, va passar tot el contrari. Com que em va afectar molt a nivell emocional tot el que estava passant, em vaig dedicar a intentar ajudar els altres en tots els projectes que vaig poder, sense mirar els comptes de resultats. Es tractava d’agrair d’alguna manera el fet que no patíem perquè haguéssim de tancar el negoci l’endemà i teníem les eines per ajudar. Em vaig implicar en projectes com La última llamada, on vam donar targetes SIM a hospitals perquè els malalts poguessin parlar amb les seves famílies; vam col·laborar en el projecte de Sor Lucía Caram per ajudar nens a estudiar al Banc d’Aliments; o amb el TelecomuniCAT, impulsat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Societat Catalana de Tecnologia. Vam prioritzar la salut mental i la solidaritat per davant de tot.

— Us havíeu preparat prèviament?

— Vam ser previsors com a empresa tecnològica. Observant el que passava en d’altres països d’Europa, uns quinze dies abans del tancament teníem muntada una estructura interna perquè tothom pogués treballar des de casa seva. Ens vam assegurar que tinguessin les eines imprescindibles. Vam estar molt atents a la salut de la gent que treballa a Fibracat. Em preocupava la crisi, que va comportar que hi haguessin negocis tancats. I amb més temps per pensar, vam decidir crear Fibracat TV, que és un somni fet realitat i un punt d’inflexió en la meva vida.
 

Foto: Mercè Rial.


Fibracat TV
«Fibracat TV vol contribuir a avançar cap a una societat on la igualtat sigui real. No busquem un benefici econòmic, creem referents femenins per generar un canvi social»​

— Com la vau tirar endavant?

— Amb una reunió informal, bàsicament per un tema publicitari, ens vam trobar amb el grup Godó. El Josep, que sempre va una mica per davant de tothom, va observar que hi havia un espai al seu múltiplex TDT i els vam fer una oferta. Fibracat TV és la televisió revolucionària i feminista. Emetem continguts innovadors i una programació centrada en dona i tecnologia (més del 50% del total). No fem pel·lícules, ni sèries ni programes convencionals, sinó espais divulgatius i entrevistes breus i, en alguns casos, amb formats que tenen semblances amb els que podem trobar a xarxes socials. Més del 80% de la programació és de producció pròpia i el 94% creada a Catalunya. Però el nostre gran tret diferencial és el manifest fundacional, que prioritza l’objectiu de contribuir a l’avanç cap a una societat on la igualtat sigui real, efectiva i definitiva. No hi busquem un benefici econòmic, creem referents femenins en diferents sectors per generar un canvi social. És un projecte que m’enorgulleix, per la valentia que implica.

— Quina és la vostra audiència?

— Som el segon canal autonòmic de TDT més vist a Catalunya, després de TV3, evidentment. Ocupem la freqüència que abans ocupava RAC105 i amb el 92% de cobertura garantit a tot el territori català. Tenim una mitjana de més 200.000 espectadors diaris. Els caps de setmana, a partir del divendres, fem unes sessions de discjòqueis en femení que tenen molt èxit. Hem arribat a puntes de 325.000 espectadors. M’agrada dir que ens miren més homes que dones. Som innovadores, hem buscat nous formats i tenim programes més dinàmics i digitals amb programes des d’un minut i amb un màxim de trenta.

— Què vols dir quan afirmes que Fibracat TV ha de trencar els sostres de vidre?

— El que fem és donar veu a qui els mitjans de comunicació no li donaven. Volem trencar el panorama audiovisual amb nous formats i, sobretot, començar a parlar de dones i tecnologia, tot buscant referents femenins per trencar sostres, terres i parets de vidre, si fa falta, i per assolir canvis en la societat. És una feina que potser hauria de fer  el sector públic, però penso que les empresàries hi tenim molt a dir. He decidit apostar i jugar-me els meus calés amb un projecte per deixar la societat millor, pels meus fills i els dels altres.

— Quina és la situació actual de Fibracat?

—De creixement i expansió. Amb el Pla 2025 molt clar i marcat. Amb més i millors inversions. La central es troba a Manresa. Mantenim encara una situació privilegiada de lideratge com a operadors a la Catalunya Central, però també som a Lleida, on vam habilitar tota una planta per atendre els nous clients, a Girona i Reus. Vam néixer com un operador local, però la nostra intenció sempre ha estat la de ser un operador de tot Catalunya, com ja fa temps que som. Donem servei a tot el país, tenim molta gent a Barcelona i també a Girona, on ens funcionen molt bé les vendes. Esperem un creixement important fins al 2023.

— Quina és la teva feina com a consellera de FIDEM?

— És una fundació internacional que promociona l’emprenedoria femenina. En el cas català són dones molt potents del teixit empresarial. El meu granet de sorra és per col·laborar o tirar endavant projectes, com per exemple un a favor de les dones albaneses, a qui ajudo aportant una visió tecnològica i més moderna de la seva problemàtica.

Premis

— Des del 2020 et comencen a arribar premis... 

— Em fan molta il·lusió perquè són un reconeixement a la feina ben feta i a l’esforç. La pròpia i personal i la de tot l’equip humà de Fibracat i Fibracat TV. Dona Tic és un premi del Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat, amb la intenció de crear referents en l’àmbit tecnològic, on hi ha poques dones. Em va fer una especial il·lusió i estic molt contenta. Mostra dones catalanes potents dins el sector tecnològic per crear aquests referents en les noies del demà. L’IWEC està considerat un gran premi, un premi internacional que em va arribar a proposta de la Cambra de Comerç de Barcelona. Em van enviar el premi per missatger per la situació de pandèmia. El Premi Talent és per a Fibracat TV, del Catalonia Talent de Barcelona, i també hem rebut el premi de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya per la nostra aposta decidida per l’ús del català. És un reconeixement explícit a una televisió que funciona les 24 hores i en què el percentatge de català és d’un 90%. El 2021 també m’han atorgat el Women’s Entrepreneurial Challenge i el premi de la Nit de les Telecomunicacions per la tasca de divulgació de les TIC.

— Un dels teus objectius és potenciar les dones en l’àmbit empresarial?

— Efectivament. Per això estic també com a mentora a la Fundació SheLeader, de Barcelona, que ajuda i promociona les dones per assolir els seus projectes en l’àmbit empresarial, per intentar trencar els sostres de vidre. També soc vocal de la junta de la Societat Catalana de Tecnologia, que presideix Núria Salán i promou la tecnologia amb accions i esdeveniments per intentar interactuar amb universitats. Intento aportar la meva visió més femenina a nivell de comunicació. Soc sòcia de l’entitat Dones Emprenedores i Innovadores de Manresa (DEIM), que presideix la Roser Soler. Fan una feina molt bona, però poc reconeguda a la ciutat; intentar unir el teixit empresarial del Bages. Hi ha moltes pimes liderades per dones, a qui ajuden a tirar projectes endavant.

Feminista

— Quina va ser la teva participació en el programa Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio?

— Era col·laboradora i vaig participar-hi una temporada. Portava la veu femenina en defensa de les dones tecnològiques, en una part del programa en què les dones TECH i TIC eren protagonistes.

— Què vol dir ser feminista avui?

— D’entrada és una etiqueta, però és important pensar en la creació d’una societat igualitària, on no hi hagi diferències de gènere. Entenc el feminisme com a igualtat i penso que tothom ho hauria de ser. Quan ens col·loquen l’etiqueta de feminista o pitjor encara de feminazi, que evidentment no m’agrada gens, és lamentable. Aquests senyors que s’ajunten a Davos i fan unes previsions del que passarà en el món van dir que no s’assoliria una societat igualitària fins a l’any 2156. No em penso esperar tant. A més de les diferències de gènere, hi ha les de raça i és que no puc entendre com els éssers humans podem fer aquestes diferències. Tenim una societat on el cavall guanyador és un home hetero, blanc i caucàsic que triomfa en la societat actual. Això és racista, masclista i gens inclusiu. La realitat ens diu que hi ha moltes altres opcions i que per sort som diversos. En el meu cas lluito per aconseguir una societat igualitària a través del gènere i per evitar qualsevol discriminació per raó de sexe, raça o orientació sexual.

— Com es podria eliminar la violència contra les dones?

— Educant per trencar amb els estereotips marcats culturalment i en la societat, canviant una educació masclista de base que ajuda perquè alguns es creguin superiors. No només parlo de violència de gènere sinó de qualsevol altre violència, com ara contra la diversitat sexual. Penso que amb l’educació es podrà solucionar, però també calen lleis efectives per evitar el que està passant.

— El president Puigdemont va poder votar l’1 d’octubre del 2017 gràcies a vosaltres?

— Va votar perquè un operador de Girona va posar la xarxa, i aquest operador es va connectar a nosaltres. Dins l’empresa no només tenim Fibracat (operador de fibra òptica), sinó que també hi ha Altecom com a majorista a internet, la base sobre la qual s’ha anat construint tot. Fibracat és un client d’Altecom, de la mateixa manera que molts operadors de Catalunya es connecten a la nostra xarxa d’Altecom. És el majorista que et permet accedir a internet. L’operador de Girona es connecta a internet amb nosaltres perquè sap que no tallem cap accés. Ni censurem mai res. Aquí rau la importància de saber on ens connectem.

— És rendible patrocinar els equips femenins de waterpolo del Club Natació Manresa?

— No pas econòmicament, però mou valors. És ajudar la ciutat i el territori en un projecte en què crec. El Club Natació Manresa és un club que fa una aposta important per l’esport femení. Tenim sinergia i entenem que aquests clubs petits necessiten ajuda econòmica. No soc manresana de naixement, però me’n sento perquè visc en aquesta ciutat i perquè he decidit que els meus fills també hi visquin.

El perfil
 

Foto: Mercè Rial.


Meritxell Bautista Quiñones neix el 24 d’abril de 1978 a Montcada i Reixac. El seu pare, Josep Bautista, havia estat mecànic torner i cap de taller de Famosa Motores, de Barcelona. La mare, Lolita Quiñones, havia estat la directora de l’oficina comercial de Whirlpool. Comença a anar a escola a La Salle Montcada i és una de les set primeres nenes que hi entren, com a col·legi mixt, amb trenta nois a la classe. «La meva mare sempre em diu que vaig ser la primera a entrar-hi». Hi va fer des del parvulari fins a tercer de BUP, d’on va passar a La Salle Comtal, de Barcelona, fins a COU. Després ingressa a la Universitat de Barcelona, on estudia Dret i també fa la Diplomatura en Turisme i Direcció Hotelera a la Universitat Autònoma. «Dret no m’agradava gaire, però com que a casa em van ensenyar que si les coses es comencen, s’acaben, em vaig llicenciar». Va fer un Erasmus de Turisme a Àustria. Persona inquieta, a qui agrada fer moltes coses, a més dels estudis es va buscar la vida i en acabar COU va començar a treballar dels del 1996, als estius, a la multinacional americana d’electrodomèstics Whirlpool Europa, situada a la Vil·la Olímpica. Comença com a gestora de punt de venda i després passa a l’oficina comercial, on treballa a la central de compres, en la venda de rentadores i els ajuda en la gestió administrativa. Oficialment va treballar a Whirlpool, a proposta del director Ettore Rigo, del 2001 al 2004. Després continua amb Rigo a Newpol, com a directora de Màrqueting amb experiència en vendes. «Sempre m’he considerat més comercial que de màrqueting, encara que em posen aquest segell arreu». S’hi va estar fins al 2006, en què la fitxa com a mànager nacional la multinacional coreana LG Electronics, on també és directora de vendes. Primer va estar a Sant Cugat i després al Prat de Llobregat. El 2011 la van traslladar a Madrid. S’estarà a l’empresa fins a l’1 d’abril de 2014, en què s’incorpora a Altecom. Casada amb Josep Olivet, tenen dos fills: Berta i Josep. Ha rebut diversos premis: Dona Tic, IWEC, Talent i AIJEC. Darrerament, cal remarcar el Women’s Entrepreneurial Challenge.

Actualment és presidenta de Fibracat TV i, conjuntament amb Josep Olivet, consellera delegada de Fibracat. Consellera de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), forma part com a sòcia de les Dones Emprenedores i Innovadores de Manresa (DEIM) i també de l’Associació Gironina d’Empreses (AGE). Mentora a la Fundació SheLeader de Barcelona, és vocal de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat considerada pel diari El Mundo com una de les dones més influents en telecomunicacions al 2020. Escollida per dos anys consecutius (2019 i 2020) com una de les Top 100 dones d’Espanya, col·labora amb CovidWarriors d’Andreu Veà. Feminista convençuda, creu que la violència de gènere només es resoldrà amb l’educació de les noves generacions i posant eines per eliminar-la de la nostra societat. Considera imprescindible ajudar l’esport femení i patrocina els equips femenins de waterpolo del Club Natació Manresa.
Arxivat a:
Gent, ENTREVISTA



Participació