Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
BÀSQUET. En el primer partit de la temporada a la nova categoria l’Artés es va imposar per un contundent 79-55 al C.B. Martorell-Solvin, un dels rivals més forts de la lliga, que la temporada passada va renunciar a l'ascens per motius econòmics.
Un triple d’ Albert Illa obria el marcador i iniciava un parcial de 7-0 favorable als de casa. Als jugadors visitants els va costar entrar en el partit, però un cop dins es van mostrar com un equip sòlid i constant, que va aplicar un parcial de 8-24 als locals, per deixar el 15-24 al marcador al final dels primers deu minuts. Els homes de Jordi Estany no estaven còmodes sobre la pista, i es mostraven molt erràtics i imprecisos en el llançament exterior.
El segon quart s’iniciava amb els dos equips molt desencertats en el tir i perdent moltes pilotes, i així es reflectia en el marcador, on, amb 5 minuts de joc transcorreguts, el resultat era 20-27. Aleshores el genial base Portella decidia canviar el signe del partit, i amb Pepo com a soci predilecte comandaven una remuntada màgica de l’Artés. Aquesta s’iniciava amb un 3+1 de Portella que despertava l’equip i la grada (que des de llavors no va parar d’animar). Dos triples més, un del mateix Portella i un altre de Pepo, apropaven els locals, que veurien culminada la remuntada quan una cistella de Pepo que posava l’Artés per davant per primer cop des del 7-0 inicial: 32-31. S’arribaria al descans amb un ajustat 35-34, amb els aficionats extasiats i els visitants descol·locats pels 14 punts seguits anotats entre els dos líders artesencs.
La mitja part no va canviar les dinàmiques d’ambdós equips, i és que els locals van sortir llançats, amb un parcial de 12-4 que deixava en una situació delicada els de Martorell (47-38). Va ser llavors quan va arribar la jugada del partit: l’aler local Edu Boja remuntava la línia de fons per erigir-se com una exhalació entre els pivots rivals i esmaixar amb força la pilota. El públic esclatava i els jugadors visitants es descentraven del tot, entrant en protestes que els costarien una tècnica. L’Artés assolia el màxim avantatge (54-43), i el Martorell intentava capgirar el partit amb una zona 2-3 d’escassa eficàcia. Un triple a l’últim segon dels visitants deixava el marcador amb un 57-46 al final del quart.
En l’inici de l’últim període el Martorell canviava de zona, passant a una 3-2. Però no serviria de res, i és que els locals començaven a ficar els seus llançaments exteriors, i des del triple posaven un 66-51, a falta de sis minuts, insalvable per als visitants. L’Artés seguia mostrant una intensitat defensiva molt elevada, però es mostrava erràtic en els llançaments de tirs lliures, un fet a millorar de cara a propers partits més igualats. Els locals van controlar l’últim quart amb distàncies entre els 12 i els 16 punts, fins que a 30 segons pel final un triple de Sensat els permetia superar la barrera dels 20 punts de diferència (76-55), proper al 79-55 final. Però el més espectacular d’aquests últims deu minuts de partit no va ser a la pista, sinó que tota l’atenció se la van endur els magnífics aficionats artesencs. Els últims cinc minuts de partit se’ls van passar entonant un mateix càntic d’ànim, independentment de si l’Artés anotava o fallava, per a sorpresa de propis i estranys.
L’entrenador Jordi Estany sempre ha dit que l’afició a Artés és el sisè jugador: des d’ahir els jugadors del Martorell pensen el mateix.
Albert Illa, en una imatge d'arxiu
