Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MÚSICA. L’actuació la va fer acompanyada de Pablo Garrido, guitarrista que va portar pràcticament tot el pes musical de l’actuació, sense masses floritures ni protagonismes, però amb força correcció i seguretat.
Eren pràcticament dos quarts de dotze de la nit quan es presentava Beth Rodergas a l’escenari del Voilà. Molt enrere han quedat els temps en què Beth era a la famosa acadèmia d’Operación Triunfo i, des de llavors, han canviat moltes coses. No només a el món, sinó també en la seva vida personal.
Va començar el recital amb els dos temes propis amb els quals comença el seu darrer treball “Segueix-me el fil”, del qual en va anar desgranant, de mica e mica, totes les peces. Durant el concert també hi va haver lloc per alguns temes menys coneguts com “Nens del raval” o temes d’anteriors treballs com “My own way home” o “Rain on me”, en el qual va aconseguir fer cantar a tot el públic que omplia el Voilà i que no era pas poc, ja que s’havien exhaurit totes les entrades.
Al fons, l'acompanyant de Beth durant la vetllada, Pablo Garrido. Foto. Montse Bonet
L’ambient era calorós i, fins i tot la cantant, va acabar utilitzant un ventall que li van cedir molt amablement unes seguidores de les taules més properes a l’escenari. Beth també va fer dedicatòries com la cançó “De puntetes...” per a totes les seves fans i algunes paraules sobre la seva filla Lia. També va voler recordar als propietaris del Voilà, Emma i Xavi, pels quals va demanar un aplaudiment abans d’una preciosa interpretació del “Podré tornar enrere” de Sopa de Cabra.
En finalitzar la cançó “Temps de canvis”, escrita pel genial compositor Litus, Beth es va quedar sola a l’escenari amb la guitarra per tal de fer un parell de temes, el primer dels quals va ser “A veces...”, que no l’havia tocat mai en directe i no portava preparat. Però ella mateixa ja va avisar que segurament la cosa no aniria massa bé i, certament, va haver de parar en alguns moments per tal de rectificar alguns trossos de la cançó. Tot i això, la cantant es trobava distesa i se sentia a gust a l’escenari arriscant-se en total confiança amb el seu públic. Després, va regalar a l’audiència una excel·lent interpretació del clàssic “Fever”, en el qual va demostrar un bon domini d’aquest timbre de veu tan personal que ja és marca de la casa.
La surienca va omplir el Voilà. Foto. Montse Bonet
Ja amb en Pablo Garrido de nou a l’escenari van anunciar el final del concert amb la cançó més famosa del seu treball: “Tots els botons”, cantada també per gran part del públic que la coneixia bé .
Però, com tothom sap, els concerts mai s’acaben quan l’artista marxa per primer cop de l’escenari, i més si la sala es troba ben plena i amb ganes de més. Beth va tornar a aparèixer sola per interpretar un tema nou en castellà i una versió bastant lliure de la més que coneguda banda sonora de la pel·lícula “Grease”. Va finalitzar definitivament el concert amb la cançó “Senzill”, que és una magnífica balada amb la que acaba també el seu darrer treball deixant enrere una hora i tres quarts de concert en el qual va demostrar que encara te moltes coses a dir i que segurament la podrem tornar a veure ben aviat.
La cantant va actuar en alguns passatges del concert en solitari. Foto: Montse Bonet
