Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Maria Picassó
Fa anys, cap al 1975, el professor Seligman va publicar el treball de referència sobre la Desesperança, amb un estudi en el qual demostrava com, de manera apresa i per factors ambientals adversos, els animals podem arribar a un estat emocional (i físic) d’esgotament i sense capacitat de resposta.
En un article anterior, esmentava la rata que des de dalt del cel ens observa i pren bona nota de la nostra conducta. Aquest animaló del Senyor s’ho passa darrerament la mar de bé i sospito que massa sovint se li escapa un petit somriure acompanyat de certa commiseració.
Mètode per desesperar: agafarem un animal i en un ambient controlat el sotmetrem a petites descàrregues (faràdiques, que no deixen rastre) elèctriques, mai al mateix lloc en què es desplaça ni en la mateixa situació ni pel mateix motiu. Tot això ho farem de manera continuada en el temps sense que les descàrregues siguin regulars i no sigui possible trobar una raó o seqüència lògica que l’animalet arribi a esbrinar.
Conducta observada: en un primer període, el subjecte s’emprenya, es posa en alerta, és més violent, el sistema nerviós neurovegetatiu s’accelera (s’indigna?), es mou en cercles i en un segon període es va esgotant, alterna l’emprenyamenta amb episodis d’inhibició, ja no explora l’ambient... per acabar arraulit en un costat sense cap moviment ni per buscar menjar, s’aprima, està en un estat de desesperació/indefensió absolut...
Si a l’animaló li donem eines per evitar les descàrregues, no res més que una palanqueta, per parar-les, i li deixem un cert control de la situació, no arriba a l’estadi final descrit.
S’ha de ser un gran sàtrapa per dissenyar aquest entorn actual de la nostra societat, s’ha de ser un gran sàtrapa per no fer la feina a temps, no explicar la realitat i deixar que la situació es podreixi i la capacitat de reacció s’afebleixi. Va per tots vosaltres, tots aquells que ens heu portat a l’estat actual i pels que ara no feu res de vàlid per posar-vos/nos a treballar per cercar-hi sortides. La palanqueta!
