Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sense la passera de les Escodines, on penjaran el seu cadenat, els enamorats?
Il·lustració: Laura Estrada
A causa del tancament d’accés a la passera de les Escodines, els adolescents enamorats ja no podran penjar-hi les seves penyores d’amor, en forma de cadenat, tal com mana la tradició nascuda a partir de la novel•la de Federico Moccia, Tinc ganes de tu, en què els protagonistes --per deixar constància eterna del seu amor-- posen un cadenat amb les inicials dels seus noms en un dels fanals del pont Silvio de Roma i llencen la clau al riu Tíber. Des de l’aparició de la novel•la, ara fa sis anys, la moda s’ha estès pels ponts de Florència, París, Hèlsinki, Brooklyn, Moscou, Girona… i la passera de Manresa, que, ben mirat, predisposa més al suïcidi i al cop de roc als cotxes que transiten per la via de Sant Ignasi que a la postal romàntica d’una parella jurant-se amor etern amb el riu de la vida transcorrent sota els seus peus i el sol ponent-se, lentament, a l’hortizó.
A falta de ponts romàntics, mentre durin les reformes hi ha qui proposa de reemplaçar el reixat de la passera per la barana del pontet del berenador del parc de l’Agulla, on a més a més de poder llançar la clau al llac els amants podran estendre a la barana la roba interior, després d’haver baleiat cossos i teles. Algú hi trobarà a faltar uns quants cignes vienesos lliscant entre l’escumera del sabó, però cap altra metàfora amorosa no és tan certa i real com els ànecs collverds, que amb el seu vol gallinaci dibuixen l’arc exacte de l’amor. De primer, l’enlairament frenètic; i tot seguit, després d’un vol ras i curt, la caiguda a plom. En tot cas, sigui on sigui que us plagui de col•locar el cadenat, guardeu-vos còpia de la clau per quan, cansats de l’encadenament de l’amor, ja no tingueu ganes d’ell/a.
