Per l’Onze de Setembre, la Diada,
que enguany sembla que costa d’arribar,
ja tinc a punt fa dies l’estelada
i el cap ben disposat a deixar clar
que l’estel que lluïm, amb seny i rauxa
a la bandera, hi brilla perquè ens cal
fugir d’aquesta Espanya de disbauxa
i pandereta rància que ens vol mal.
I que no ens clavin ara la tabarra.
dient-nos que l’estrella els treu de mare,
que reaccions adverses provoquem.
Si l’estel els ofèn, ves quina barra!,
que s’ho facin mirar. La cosa és clara:
si lliures volem ser, lliures serem!
-------------------------------------------
Què podem fer-hi al nostre calvari,
la més gran plaça de cotxes que hi ha,
altrament dita del Milcentenari?
Si fa pujada bé haurem de pujar.
Què podem fer-hi que faci patxoca?
Què podem fer-hi que es faci mirar?
Els uns hi volen jugar el joc de l’oca
i els altres volen poder-hi aparcar.
Tampatantam que les figues són verdes,
tampatantam que ja maduraran.
¿Sabran entendre’s els veïns, l’alcalde,
la CUP, el CAE i els comerciants?
Si no s’entenen el dia de Pasqua,
ja s’entendran en el dia del Ram.
I si parlant tal com cal no s’entenen?
Ai ves, que els bombin, i ja s’ho faran.
Abans no vinguin els mossos d’esquadra
amb mala bava i la porra entre mans.
a repartir quatre bufetades,
una sortida o altra trobaran.
