Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pandèmia ha estat l’aliada perfecte de les entitats bancàries per fer una puntada de peu definitiva a la clientela i expulsar-la de les oficines. Els clients molesten. I si són persones grans, encara que el respecte i l’educació quedin al marge, directament, destorben. De mica en mica, fusió rere fusió, les oficines dels bancs es van reduint a la mínima expressió i el tancament de seus va acompanyat de la clausura de caixers automàtics i, alhora, de ranures per introduir-hi la llibreta –la cartilla– el testimoni escrit de tota una generació del que representa l’estalvi i els moviments al compte.
Ja sabíem que el paper moriria –l’emissió de rebuts, factures i extractes, i la tramesa per correu cada cop té menys sentit en un món que evoluciona cap a la sostenibilitat. Primer, es van anar imposant les targetes –també tenen data de caducitat amb les aplicacions mòbils–, però tot plegat va massa ràpid i la deshumanització creix exponencialment. Els clients de la tercera edat han perdut els assessors i els interlocutors a les oficines, se’ls obliga a entendre’s amb màquines, ordinadors o mòbils que serveixen per a tot menys per trucar per telèfon i, a més, ara, cada vegada tenen més complicat disposar d’efectiu perquè els dispensadors de bitllets s’esfumen. Com si fer-se gran no fos, ja de per sí, prou complicat.
