Ha estat molt encertat que en la primera visita institucional al Papa se li hagin regalat un roc de la Cova i aigua del Cardener, tot i que probablement l’home hauria preferit uns panets de sant Ignasi, una ampolla d’Aigua de la Llum i fins i tot unes papes braves de l’Antonio, que és el que l’home del sac hauria menjat si en aquella època ja fos oberta la Bodega Andalusa, ben a tocar de l’església del Rapte, on Ignasi va experimentar aquell èxtasi catatònic, a resultes del qual va escriure els "Exercicis espirituals", que no són ben bé iguals que "Els goigs de la Llum", però que al pontífex, melòman com és, li sonarien igualment a música celestial, gairebé tant com els tangos de Gardel, a qui un manresà, Manel Jovés, va musicar i un altre manresà, Pep Torres, guitarra en mà, podria cantar al Jorge Bergoglio tanguista per skype des de la Coveta, equipat amb una samarreta del bàsquet Manresa (el Papa és un gran entusiasta d’aquest esport, encara que no practica exactament el cinc contra cinc) i amb un pòster de Plácido al fons, pel·lícula a partir de la qual es podria fer un "remake" per a l’estrenada TV Fibracat, amb el papamòbil en comptes del motocarro, això sí, fabricat a Ausa, i amb la veu en off de la nostra Caram cantussejant allò final de: "En aquest país, no hi ha justícia ni mai n’hi haurà", i el tàndem Soler-Quinto-Torres rodant, en un rampell d’imaginació prodigiosa, "Set raons per venir".
