Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MANRESA, ESPÒILER 2022. PER EMISSARI 2022
L’estat d’alarma invocat per frenar la pandèmia del coronavirus de l’any 2020 va ser el primer tret de mort a molts negocis del país. Dos anys després, els supervivents manresans de la crisi econòmica començaven a remuntar el vol quan va irrompre la
quarantena total de Manresa provocada per l’ignasivirus. La por dels habitants a sortir de les quatre parets i ser contagiats amb els virus va precipitar el costum de molts de fer les compres a través d’internet. Per desgràcia, molts dels petits i mitjans negocis locals no tenien la infraestructura tecnològica per al comerç electrònic.
Aquests condicionants, juntament amb la competència de les gran superfícies i l’augment irracional dels preus dels lloguers, van precipitar allò que molts ja temien des de feia anys: els locals comercials de planta baixa van esdevenir uns indrets en perill d’extinció. Alguns, buits i empaperats amb cartells de «es lloga», altres, transformats en habitatges amb sortida a l’aparador. Els passejos per determinats carrers emblemàtics de la ciutat es van anar ensopint. Com les roses de Sant Jordi, que arriben a les llars denotant una vida que, paradoxalment, ja se li va arrabassar en el seu "prime". I així, amb el comptador de la decadència iniciat, la rosa llueix en una posició preferent de l’estança, com un tòtem. Al cap de pocs dies i, per més aspirines, amfetamines i èxtasi que s’hagi abocat al gerro d’aigua, la flor comença a perdre la vitalitat, s’acomiada dels pètals i es deshidrata de forma definitiva.
Per maquillar aquesta situació depriment, l’Ajuntament de Manresa va contractar una empresa perquè desenvolupés experiències 3D per a ulleres de realitat virtual (RV). L’objectiu, evitar que els turistes que visitaven la capital del Bages veiessin la decadència comercial. Així, en els carrers comercials històrics de Manresa, on el percentatge de locals buits era alt, s’obligava els turistes a travessar-los equipats amb ulleres de RV i amb l’ajuda de guies. Carrers decorats i plens de vitalitat, comerços infestats de compradors i productes per a tots els gustos... Aquest viatge per carrers maquillats satisfeia els visitants, però també s’emportaven de record un bon mareig i la corresponent vomitada al mig del carrer. Per sort, la realitat virtual substituïa les riuades d’èmesi amb torrents dels colors de l’arc Sant Martí.
![]()
![]()
![]()
