Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juliol de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
RUTA. Una nou itinerari que ens proposa Anna Pujol, aquest cop pel municipi de Sallent, que travessa els boscos de pi blanc, alzina i roure propis del Bages per visitar ermites mil·lenàries i paratges emblemàtics del terme, com els de Fusimanya i Roques Albes.
Roques Albes. Fotos: Anna Pujol
Hem d'anar carregats d'energia perquè el camí és força llarg. Es recomana començar-lo ben d'hora, per no trobar-se amb el sol més intens durant el trajecte. Deixem el cotxe al pàrquing de davant del cementiri sallentí, situat a la punta est del poble, i ens dirigim al primer objectiu: Sant Martí de Serraïma. Caminem paral•lels al cementiri. Al cap d'uns minuts, la primera pujada ens desperta les cames. Llavors, el relleu, més pla, ple de camps que fa cinquanta anys eren vinyes, ens porta fins a l'ermita de Sant Martí. Uns minuts i travessem la masia de Sant Martí. Segurament, els gossos de la casa ens donaran la benvinguda. Són inofensius si no els molestes.
Vista del campanar i capella de l'ermita romànica de Sant Martí de Serraïma, que es va restaurar darrerament.
Seguint el trajecte i girant la vista a l'esquerra gaudim del bonic paisatge de muntanyes i boscos de pi blanc, alzina i roure, característics de la serra del Montcogul, el cim de la qual ens queda a la dreta. Ja ens trobem plenament en territori de Fussimanya quan arribem a la font de la Mare de Déu de la Llet (o de Fussimanya). A la dreta del camí, una petita capella; a l'esquerra, baixant una escaleta, la font, acompanyada d'una taula feta amb una roda de molí. És un bon indret per al primer descans. Continuant, descobrim la masia de Fussimanya.
Masia de Fussimanya, l'ermita de la qual és un petit santuari marià, lloc d'aplecs molt arrelats a Sallent i a Artés .
Per anar a Roques Albes, fem marxa enrere uns metres, fins a arribar al primer trencall. Girem a la esquerra i, al cap d'una mica, al següent trencall, també cap a l'esquerra. Per aconseguir trobar les precioses Roques Albes s'ha d'estar ben atent. Anirem passant caminets que sembla que t'hi hagin de conduir, però el correcte és un de més ample, amb una pedra clavada al costat dret de l'entrada. Es tracta d'una via que va en direcció contrària a la que seguíem, però només seran uns metres, fins haver sobrepassat el camp d'ordi, al qual entrarem pel lateral esquerre. De seguida trobem un camí estret que discorre paral•lel al camp. Al fons, gaudirem de la profunda panoràmica de Roques Albes, des d'Artés fins a Cabrianes, amb la imatge de Montserrat a la llunyania. Un bonic segon descans i cap a Sallent tornant al camí principal que hem deixat per entrar a Roques Albes.
Vista d'Artés i Cabrianes des del paratge de Roques Albes, amb Sant Llorenç del Munt i el Montcau al fons.
Ens queda una última parada, que serà, uns metres després, la del molt ben conservat Forn de Guix. Uns quants giravolts més i toparem amb la carretereta de Cabrianes a Sallent, amb el Llobregat a una banda i horts particulars a l'altra.
El forn de guix, molt ben conservat
Fitxa tècnica
Nom: Envoltant el Montcogul (Sant Martí de Serraïma-Fussimanya-Roques Albes)
Inici i final: Sallent (pàrquing de davant del cementiri)
Distància recorreguda: 20 quilòmetres
Temps: Més de 4 hores a peu, o dues hores amb bici
Dificultat: Mitjana
Perfil: Caminada llarga amb alguna pujada i baixada intenses
IL·LUSTRACIÓ: Aida Cantero
