Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Jordi Prat ha recuperat
La Rambla de les Flors, obra de
Josep M. de Sagarra, estrenada el 1935.
La rambla de les floristes és una obra d’una societat barcelonina que ja no existeix; ni la Rambla ni les floristes com l’Antònia (interpretada per Rosa Boladeras) i les altres. Després de la seva estrena al Teatre Nacional de Catalunya, l’obra està de gira per diverses poblacions catalanes, i el passat cap de setmana la vam poder veure a la Sala Gran del Kursaal, amb 3 funcions, i les entrades gairebé exhaurides.
Barcelona. Mitjans del segle XIX. A les Rambles, l’Antònia, una florista de mitjana edat que es guanya la vida amb penes i treballs i ha de conviure amb una clientela diversa que són el retrat de la burgesia, els capellans, les mantingudes, les dones banyudes i els polítics…. I al seu costat, altres floristes –també de classe treballadora - miren de tirar endavant; aquest és el retrat atemporal que dibuixa l’autor.
L’obra s’interpreta en vers, el què requereix que el públic estigui atent amb els diàlegs, però també amb les coreografies, l’acció i la música. Durant la funció hi ha un piano – que toquen els actors – i hi ha cançons, però no es un musical. Encara que la música que es va repetint en moments puntuals de la funció.
Foto: May Zircus / TNC
Destacar el paper brillant de l’Antònia, interpretada per
Rosa Boladeras ; una interpretació fantástica de múltiples registres fins arribar al tendre i innesperat final. També lluixen
Xavier Ripoll (Don Ramon),
Jacob Torres (Sr. Banús),
Albert Pérez (Sr. Puiggrós) i
Clara Altarriba (Carmeta).
Foto: May Zircus / TNC
La Rambla de les Flors és un clàssic del teatre catalaà en que ressonen les commocions polítiques de 2 moments estructurals en la nostra historia recent; d’uan banda, l’estrena va ser el març de 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat Català. I, per altra banda, el text està ambientat poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868, amb què es posaría fi a les tres dècades del regnat d’Isabel II.
