Carla Romeu Baltiérrez (Manresa, 1996) es va proclamar el passat diumenge campiona d’Europa Sub16 amb la selecció espanyola. En el campionat disputat a Hongria, les espanyoles van derrotar Itàlia a la final per un contundent 70-49. L'actual jugadora del Segle XXI ens parla de la seva experiència en el combinat espanyol.
Primer de tot, l'enhorabona. Com et sents ara que ja han passat uns dies del triomf?
Tot i que ja han passat uns dies, encara estic dins d’un somni. Quan tornes, tothom et comença a felicitar, la gent et demana entrevistes, et veus per la tele, pels diaris... La veritat és que no m'ho esperava pas.
Què vas sentir quan es va acabar el partit?
Quan es va acabar el partit, vaig deixar anar tota la meva eufòria i tots els meus sentiments, perquè la veritat és que en aquells moments no em creia el que estava passant.
I quan vas saber que eres una de les seleccionades per disputar el torneig?
Quan em van dir que estava entre les 12 per disputar l'europeu em va fer moltíssima il·lusió. Era un objectiu que tenia des de feia temps, i va ser un somni fet realitat.
Esperaves tornar amb l'or? Quines eren les expectatives de l'equip abans del torneig?
Sabíem que l'europeu seria molt complicat: aquest any hi havia bastant nivell i la veritat és que l'or el vèiem molt difícil. A nosaltres se'ns considerava un equip treballador, que no tenia grans talents com en altres anys i sabíem que ho tindríem una mica mes difícil.
La jugadora manresana Carla Romeu va passar per Joviat-La Salle abans de fer el pas al Segle XXI.
Com vas viure la igualada semifinal davant Rússia? Us va costar més que la final?
Rússia era un equip amb una gran capacitat física i que arribava a les semifinals sense haver perdut cap partit. Esperàvem un partit molt dur. Va haver-hi molts nervis i la felicitat a l’hora de guanyar potser va ser més gran que la dels altres partits, tant per la dificultat d’assolir la victòria com pel que significava arribar a la final. I sí, va ser més difícil que la final, ja que perdíem durant quasi tot el partit.
I la final? Va ser un partit tan assequible com indica el marcador final?
A la final vam començar molt bé, mostrant-nos molt encertades des de 6,75. Vam poder agafar una gran diferència, que ens va permetre estar gairebé tot el partit distanciades en el marcador. Però amb la por que retallessin distàncies en qualsevol moment, ja que el primer partit de l'europeu l’havíem perdut contra elles per 19.
Quins són els moments que més destacaries del torneig?
Un dels moments a destacar és el primer partit jugat, que el vàrem perdre, i això ens va fer posar les piles a totes. Va ser un avís que no seria gens fàcil. I també els últims dies, les semifinals i la final, ja que només érem quatre els equips que jugàvem partits importants, i era més difícil estar concentrada en veure que els altres equips ja feien "vacances".
En què o en qui et recolzaves en els moments difícils?
En els moments difícils comptava amb l'ajuda de les companyes, sobretot amb les que em feia més. Les catalanes eren amb les que hi tenia més confiança.
Molts entrenadors diuen que el més important en aquests campionats és la química entre les jugadores i els entrenadors, i la convivència entre totes durant tota la concentració. Com va ser la vostra?
La nostra concentració va començar el 17 de juny, tot just en acabar l'escola, i va durar fins el 22 de juliol. La relació amb les jugadores era bona, ja que ens coneixíem d'altres trobades i torneigs i les amistats ja estaven fetes. Tot i que el que havíem d'aconseguir era fer un equip i això, vulguis o no, és una mica més difícil. Però ens en vàrem sortir prou bé.
Com afronta el futur una jugadora de la teva edat amb una medalla d'or?
La medalla d'or en un europeu U16 és només un primer pas, que et dóna més força per seguir treballant i per seguir millorant. Actualment la meva vida depèn principalment del bàsquet, ja que entreno cada dia, matí i tarda. En el futur m’agradaria arribar al més lluny possible dins les meves expectatives.
Què li diries a una noia que ara comenci a jugar a bàsquet?
El més important, que gaudeixi jugant. El bàsquet és un esport molt maco, on fas moltes amistats i pel què val la pena sacrificar-se.
Què recordes del teu passat a Joviat-La Salle?
El que recordo més són les amistats que vaig fer, i tot el que vaig aprendre. Perquè si ara he arribat fins aquí, també és gràcies a ells.
Carla Romeu junt amb les seves companyes al moment d'aixecar la copa
