Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. Coneguda popularment com la plaça de la Farola –amb cinc llums, situada al mig i rodejada per una illeta de colors vermell i blanc perquè els cotxes no hi topessin–, on la guàrdia urbana dirigia el trànsit, ara és la plaça de Crist Rei.
Foto: Antoni Quintana Torres (ACB).
Es podia circular conduint normalment pel Passeig de baix, com demostra la imatge. Davant, s’observa el solar que va quedar després d’ensorrar la Metal·lúrgica Tèxtil (antigues Cintes Lluvià), que el 1975 es desplaça als Comtals. El solar va quedar net l’agost de 1976. Posteriorment, s’hi aprecia l’anagrama de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona. Les caixes van ser de les primeres empreses a fer propaganda en català i així anunciava: «Si voleu tenir un pis, aquí us deixem diners». I en castellà: «Le damos dinero para que se compre un piso en este edificio». El nou edifici construït tenia deu pisos d’alçada, segons el Cadastre, i va ser inaugurat l’any 1979. Alguns dels vianants masculins porten pantalons de pota d’elefant característics de mitjans i finals dels anys 70. S’hi veu el quiosc de gormanderies, on la canalla rebia caramels del botiguer, i una xurreria clàssica. No es veu l’edifici de l’església de Crist Rei, però si les Cuines Grox del costat, edifici acabat l’any 1971, o el Banco Catalán de Desarrollo, que després va comprar Banco de Madrid. Entre d’altres cotxes, alguns mal aparcats sobre la vorera, s’observa un R-12 en primer terme, dos minis, un 127...
Segons dades del Cadastre, la casa de la farmàcia del carrer Barcelona/Alcalde Armengou és del 1969. La crisi econòmica i l’augment de la demanda dels cotxes van portar al tancament per trams del tren entre Manresa i Olvan. Segons l’enginyer Salmeron, expert en ferrocarrils, que ha estudiat totes les vies estretes de trens de Catalunya, al capdamunt del carrer Guimerà, a l’actual carrer de Carrasco i Formiguera, passava la via del tren que s’aturava al baixador del carrer Saclosa, clausurada pel que fa al trànsit de passatgers el 1969. A la dreta de la fotografia, observem un mur de totxo, per on passava la via, que es va tirar a terra. Per la part de sota, actual Carrasco i Formiguera, s’obria un carreró asfaltat que acabava en triangle amb una placeta i l’entrada a dues cases construïdes el 1932, en temps de la República: una guarderia i els baixos de la peixateria Valls, que venia a l’engròs i al detall i la portaven els pares de l’exalcalde de Manresa, Jordi Valls, amb l’habitatge dels seus propietaris, amb dues galeries grans i maques al darrere. Del Passeig, observem les faroles de dos llums metàl·lics que hi havia entre els plàtans. L’únic edifici pujant a l’esquerra és del 1969 i correspon a la llibreria Nadeu, on també vivien els propietaris, amb les finestres del celobert interior.
