Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
EDITORIAL DEL CUL
Il·lustració: Laura Estrada.
Els manresans i manresanes –ja ho diu amb tristor la companya Pilar Goñi –estem molt –massa–acostumats a aparèixer a les notícies d’abast nacional –que cadascú triï la nació que vulgui– quan es produeixen desgràcies, fets violents, desaparicions i incidents insòlits i, des de fa una colla d’estius, per la insuficiència de serveis bàsics com el de Correus. Ben mirat, per a les noves generacions, el tema postal és ben prescindible. El problema, però, és que, fins que ningú digui el contrari, hi ha notificacions que només es reben per correu... i certificat. En el cas de les multes de trànsit, l’administració s’escuda sovint en la publicació de sancions al DOGC o al BOE i, si el correu s’encalla, ja et pots donar per notificat.
La resta de correspondència, especialment per a la gent més gran, ha de continuar distribuint-se fins que arribi el moment que, amb les garanties telemàtiques corresponents, se’n pugui prescindir. El setembre de l’any passat, davant del desgavell estiuenc, el cap de distribució de Correus a Manresa va plegar. Aquest estiu, tot i que l’empresa diu que ha reforçat el contingent, el sindicat CGT, amb la corroboració d’alguns veïns, afirma que la cosa està igual o pitjor. El que ja costa més de dir és si l’acumulació, que sens dubte és un fet greu, augmenta o disminueix per la inacció i alentiment sindical que, volent subratllar la mancança, fa que el remei sigui pitjor que la malaltia.
