Fotos per fer

He de ser honrat i dir que parlo d’una exposició que no he vist, però en tinc prou amb les ressenyes que he llegit i les poques fotos que s’han publicat, per fer-ho amb entusiasme. La mostra es titula "Gent del segle XX" i és un recull de 187 imatges del fotògraf August Sander fetes entre la dècada de 1910 i mitjans de la de 1950. Es pot veure a Barcelona, a la Virreina, fins al 23 d’aquest mes de juny i no me la vull perdre. La selecció que s’hi exposa forma part d’un arxiu ingent de retrats que el fotògraf alemany va fer als seus compatriotes intentant llegar a la posteritat el rostre de la gent de la seva època. Homes i dones de tota mena i de totes les edats: gent adinerada, camperols, estudiants, capellans, notaris, boxejadors, artistes de circ, oficials nazis i víctimes de les seva persecució... Un repertori immens de persones dels ambients més diversos, retratades amb la intenció gairebé obsessiva d’aconseguir un catàleg total. 
 

Si ens situem a l’època d’August Sander i pensem en com era la tècnica fotogràfica d’aquell moment i en la precarietat dels mitjans en tots els altres camps comparant-los amb els actuals, valorarem encara més el seu treball. Però més enllà del mèrit fotogràfic el que més admiro d’ell és la perícia per arribar a tanta gent i convèncer-la per posar per als seus retrats. L’admiro i l’envejo. Fins i tot sense plantejar-me l’accés a d’altres mons allunyats del meu, tan sols anant pel carrer, veig homes i dones de tota mena que em criden l’atenció per un o altre motiu, persones a les quals pagaria per retratar però que no sabria ni com plantejar-los que em fessin de models. De fet ja em donaria per satisfet si ho fes un altre, però en el temps en què qualsevol i en qualsevol moment treu el seu mòbil, fa una foto i la publica a internet, és quan es veuen menys retrats com els de Sander. Llegarem a les generacions futures un arxiu de bilions de fotos sense cap interès. Imatges d’adolescents exhibicionistes i cofois repetides fins a la sacietat, fotos de gent més granada mostrant el polze alçat, satisfets ves a saber de què, "selfies" idiotes... I mentrestant els documents del paisatge humà retratat al natural seguiran sent tan escassos com quan la fotografia era a l’abast de ben pocs.