Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juliol de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Compulsius, o així ho sembla! És necessitat humana la recerca de seguretats que ens ajudin a manegar el neguit vital. Ara resulta que el senyor que ha de generar confiança a la població de tot un estat ha perdut, en pocs mesos, la seva credibilitat i s’hi ha esmerçat amb ganes. Tenim diverses possibilitats: O és un gran jugador de pòquer o és ben ruc o pensa que ho som tots plegats!
De fet l’hemeroteca ens recorda que és el mateix personatge de “los hilillos de plastilina”, quan intentava minimitzar el desastre del vaixell Prestige, mentre aquest vessava tones de petroli al mar de Galícia. El mateix personatge que, tres dies abans d’unes eleccions a Corts, ens volia fer passar gat per llebre en l’autoria dels atemptats del 11-M a Madrid. El mateix que, en les mateixes dates, tenia una “nena”, recordeu?: “Quiero que la niña que nace en España tenga familia, vivienda y padres con trabajo”, apa vinga que refila el tenor.
En les darreres setmanes s’han anat fonent totes aquelles promeses electorals que havia dit. “No tocarè el IVA , el sueldo de los funcionarios i ….”. L’important no és que sigui mentider, això deu anar junt amb la seva naturalesa genètica i ho fa bé! la seva cara, el gest, és el mateix quan diu que no ho farà que, quan, més tard, explica que ho farà i això, companys, no és gens bo per a la salut de la ciutadania. És tan necessari tenir i cercar certeses com saber si davant hi tenim un llop o una ovella.
El no

stre cos necessita saber quan ha d’activar el sistema d’alarma, saber-ho per tal de decidir si atacar o fugir amb la cua entre cames. Aquesta necessitat biològica és la que em fa pensar que som víctimes d’un pla, intel•ligentment dissenyat per tal de deixar-nos ben bé com enzes, aclaparats, arraulits i mesells. I poder-nos fer empassar, i a sobre agraïts, les solucions que en un altre estat vital, no acceptaríem. Això té un nom: indefensió adquirida.
Continuarà l’exposició detallada del pla en el proper article d’estiu.
Il·lustració: Maria Picassó