Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juliol de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les obres empentenegades de la Via de Sant Ignasi atrauen la mirada del mossèn.
Apreciadíssims germans i germanes, el sol de l’estiu s’acarnissa sobre el formigó manresà i el transforma en una planxa beneïda per coure-hi bacó o calamars (per als que apostin per la dieta Halal). Llàstima que la pols de les obres n’arrebossaria el contorn. És el que penso mentre baixo del Puigcardener, deixant la col•legiata de la Seu a l’esquena i descendint fins a la plaça de la Reforma. Valga’m Déu quina brisa tan caldosa i quina poca capacitat de resguardar-se del sol! Més tard, des del camí dels Corrals, i després de fer un refrigeri al Caracas, diviso la passera que uneix les Escodines amb el Barri Antic. Per Déu, que n’és de rovellada! Però, ben mirat, després de tanta modernor urbana, hom s’acostuma a la coloraina i al disseny curvilini. I, ben cert és que l’actuació a les Escodines té una part geomètrica, però la gamma cromàtica és ben viva. Llàstima, això sí, que no hi ha manera que s’acabi. I els veïns, els reivindicatius veïns de les Escodines, n’estan fins al capdamunt, del capítol final de Fòrum, aquella societat de rehabilitació urbana que sembla que faci segles que es va extingir. L’actuació al voltant de la passarel•la és un tema candent des de l’inici del mandat i ha esdevingut un regalet enverinat per al govern convergent.
Ara que, a fe de Déu, a qui el tema li està costant suor (no pas la que propicia el clima manresà) i força mals de ventre és a l’alcalde Junyent que, sense que serveixi de precedent i amb el permís de l’Altíssim, és a punt de baixar a resar a la mesquita de l’Aranya perquè la constructora Dragados torni a posar algun totxo a la Via de Sant Ignasi. Tan content com estava en la inauguració de l’Ateneu de les Bases i quines males estones passen ell i el regidor Bacardit en una àrea d’urbanisme que no urbanitza res de res. Ai, senyor! Que n’és de dur governar sense ni cinc de calaix i pagant els pecats de la luxúria i el desenfrenament constructiu. I això que, en el sector escodinaire, enmig de la barreja cultural, Déu sap que hi mancava (i hi manca) una bona endreça. Per Déu, que la qualitat de vida no sigui només un valor dels barris de nova planta. Prego per les ànimes del torrent de Sant Ignasi, encara que algunes professin la fe musulmana a la falda de la Cova. Que així sigui.
Il·lustració: Aida Cantero
