Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PROPOSTES. Pel novembre, cinema, art i teatre.
TEATRE
"Els nens desagraïts", al Conservatori
Joan Morros
Amb el multipremiat text de Llàtzer Garcia, la companyia Arcàdia presentarà al teatre Conservatori un muntatge basat en uns fets reals que van ocórrer en un poble de Girona als anys vuitanta, on es reunia un conjunt de famílies que van decidir abandonar els cercles d’amistats per viure en una comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa mentre esperaven la fi del món. En aquesta comunitat van néixer nens que un bon dia van decidir saltar la tanca, travessar el bosc i endinsar-se en la jungla de la ciutat. Allò que van aconseguir era millor que el que tenien? I si és així, per què es van sentir tan insatisfets i desprotegits? Totes aquestes preguntes i gairebé cap resposta és el que ens trobarem en aquesta obra, el diumenge 11 de novembre al Tori.
ART
"No em va fer Joan Brossa"
Maria Camp
Aquest mes s’inaugura, al Casino un projecte expositiu creat pel col·lectiu d’artistes sonors CaboSanRoque en el qual exploren la prosa més desconeguda del poeta Joan Brossa. "No em va fer Joan Brossa" és una instal·lació sonora i plàstica de gran format que utilitza elements quotidians fora del seu context per representar els paisatges als quals fa referència el poeta en la seva prosa dels anys 40 i 50 –i a més a més també s’hi poden escoltar diferents fragments de la seva poesia escènica de la mateixa època. La proposta de CaboSanRoque és sensorial i interactiva, es pot recórrer, com un poema transitable ple d’objectes i mecanismes que produeixen so i música d’acord amb la lògica de la poesia de Brossa i a la manera d’aquest col·lectiu d’artistes, que en fan una interpretació lliure amb la intenció de crear una nova prosa objectual, oberta de significats i en la qual l’espectador pugui fer les seves pròpies interpretacions. És una itinerància del departament de Cultura produïda per CaboSanRoque, Temporada Alta, TNC, la Institució de les Lletres Catalanes i la Funació Lluís Coromina.
CINEMA
"El fotógrafo de Mauthausen" i "El árbol de la sangre"
Laura Vidal
Dues recomanacions ben diferents, però ben intenses totes dues. A El fotógrafo de Mauthausen coneixem la història real del català Francesc Boix, republicà exiliat i internat al camp de Mauthausen, que amb l’ajuda dels companys d’internament va aconseguir treure del camp fotografies que van ser utilitzades als judicis de Nuremberg per fer conèixer les atrocitats del règim nazi i condemnar els criminals de l’holocaust. Sense ser una gran obra dins del que ja s’ha convertit en subgènere sobre els horrors nazis, compta amb una cuidada producció artística i una molt solvent interpretació de Mario Casas que fan que es deixi veure bé i, més important encara, que dona llum a petites grans històries. Com diuen, «si no recordem el passat estem condemnats a repetir-lo». La segona recomanació és per celebrar que Julio Medem torna al seu cinema oníric, surrealista i poètic que fa anys ens va fascinar. A "El árbol de la sangre", Úrsula Corberó i Álvaro Cervantes van desgranant el passat familiar, una història farcida de drama, sang i passions, amb l’afegit de comptar amb la sempre magnètica Najwa Nimri.
