Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
EDITORIAL DEL CUL
Il·lustració: Javi Oviedo
Els pobres desafortunats que es van quedar a Manresa a finals de juliol i els primers dies d’agost van haver d’afrontar dues realitats dramàtiques i incòmodes: l’onada de calor, que va disparar la venda de ventiladors, i la proliferació d’obres en places i carrers. Les intervencions en l’àmbit públic les devia planificar el mateix dimoni. L’escenari previst és el d’una ciutat mig buida, amb menys activitat i molts comerços i activitats de vacances a mig gas. Aquest supòsit, en part, pot ser cert, si no fos que, cada cop més, les persones –si els és possible– esquiven els mesos d’estiu per anar-se’n de viatge o a les segones residències. En general el trànsit minva substancialment. Ara bé, la brometa de fer coincidir totes les obres en el mateix període i convertir la trama urbana en un laberint no fa gens de gràcia. Si, paral·lelament, algun foraster volia fer servir el GPS, el trajecte es podia convertir en una autèntica "escape room" consistent a intentar establir un trajecte entre el punt A i el B sense ensopegar amb cap carrer tallat, constrenyiment del vial, reasfaltat o tasca de pintura de senyalització de la zona blava, no caldria sinó. En any electoral, i després d’equilibrar la tresoreria, és el moment de "marcar paquet". Res de nou sota la capa del sol. Cap novetat que no s’esperi el sofert ciutadà acostumat al confort de la mobilitat i al pacifisme del trànsit rodat.
