Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ciudadanos i el Partido Popular s’omplen la boca contínuament tirant-nos a la cara la ‘fractura social’ que tant anhelen. Personalment, l’única fractura que he vist darrerament és la fractura nasal del fotoperiodista Jordi Borràs, provocada per un agressor autoanomenat policia. És el darrer exemple de centenars d’agressions que pateixen els catalans en mans d’ultres i de franquistes que campen com ‘Pedro por su casa’. L’endemà de l’agressió al company Borràs, els Mossos van haver d’aïllar uns 15 individus que insultaven, increpaven i intentaven agredir un grup de persones concentrades a favor de Jordi Borràs.
I Ciudadanos continua dient «Ya sabemos qué pasa en Catalunya». I tant que ho sabem! Que treballen per destruir la convivència, arrencant símbols que no els agraden, tapant pintades independentistes i fent-ne de franquistes. És el que més m’ha sorprès arran del procés revolucionari que estem vivint. L’enorme quantitat de franquistes, racistes i ultres que amagava la transició del 78. Il·lús, em diuen. I no tinc més remei que acceptar-ho. Jo era dels que pensava que quan un guàrdia civil s’enduria una urna l’1 d’octubre, ja hauríem guanyat. I em recorden que els pomers fan pomes. Que, durant la transició, tants franquistes no es podien convertir en demòcrates de cop i volta. I encara se’m fa més difícil entendre la pregunta que ens fan des d’Espanya: Per què voleu marxar? Collons, que no ho veieu? Perquè ens tanquen a les presons, ens persegueixen als jutjats, ens piquen pel carrer, ens estafen econòmicament, ens insulten, ens menteixen... Com feien amb les colònies que, de mica en mica, van acabar marxant de la mare pàtria que els menystenia i els robava.
Fractures les que van causar l'1 d’octubre i segueixen causant; la darrera al nas del Jordi. Fractures les socials que provoquen amb la seva política de dretes i racista. Ciudadanos crea tensió contínuament, en la qual no hauríem de caure, per tal de justificar el seu fals relat. Però la nostra revolució és bàsicament pacífica i transversal. La democràcia sempre guanya! Som-hi!
