Les propostes culturals de juliol i agost

Maria Camp

 

Ja ha arribat l’estiu, però encara queden propostes per gaudir de la creació artística. Sobretot durant el juliol. D’una banda, a l’Espai 7 del Centre Cultural del Casino podrem veure l’exposició Tomàs Boix, pintor. Solsona, Manresa, Barcelona, comissariada per Ovidi Cobacho.  Tomàs Boix Soler (Solsona, 1886-1951) va ser un dels artistes pioners de pintar a plain aire als territoris de la Catalunya Central durant la primera meitat del segle XX. La seva obra, d'un vigorós colorisme, va ser exposada principalment a Barcelona i a Manresa, ciutat amb la qual va mantenir una estreta relació. A la Casa Lluvià, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ens ofereix l’exposició Itineraris d’expressions, de Josep Manuel Rigat, que recull una trentena de peces agrupades en itineraris o camins, per diferents suports, tècniques, formats o temàtiques. En alguns dels itineraris l’artista, a partir d'una certa experimentació, intenta aconseguir  una evolució dins la seva obra. D’altra banda, al Cercle Artístic de Manresa hi trobarem l’exposició Pintem la Gispert, on es podran veure les obres que artistes membres de l’entitat van realitzar durant les festes de la plaça. I finalment, anoteu-vos a l’agenda de treure el cap a la plaça de Gispert el dissabte 7 de juliol. Durant tot el dia, el Cercle Artístic promou la realització de gravats de gran format amb una piconadora. Obert a artistes de Manresa i la comarca. Podrem gaudir tots veient com treballen i observant els resultats, que s’exposaran a la plaça mateix. No us ho perdeu!


 

Laura Vidal

 

L’any 2001 Steven Soderbergh ens deixava una imatge per a la història del cinema: un repartiment farcit d’estrelles (Clooney, Pitt, Damon...) observant el Casino Bellagio de nit al so del Clair de Lune de Debussy. Engegava així la saga Ocean’s, pel·lícules sense més pretensió que divertir amb actors en estat de gràcia i una nova estètica per al món dels robatoris cinematogràfics. Tretze anys després coneixem Debbie, la germana de Danny Ocean, que en sortir de la presó, tal i com va fer el personatge de Clooney, reuneix un estrafolari equip per robar un collaret a la gala anual del MET. Ocean’s 8 és la típica pel·lícula d’estiu refrescant, divertida i amb ganes de fer-ho passar bé al públic, però que en els temps que corren s’ha de reivindicar, ja no per la qualitat, que també la té, sinó per l’excepcionalitat que suposa posar davant de la càmera vuit dones en una missió típicament masculina i sense necessitat de cap Charlie que les dirigeixi. I si aquestes dones no són altres que Sandra Bullock, Anne Hathaway o la flamant presidenta del jurat de Cannes d’enguany Cate Blanchett, l’expectativa queda multiplicada. Potser no serà la millor pel·lícula de l’any, però es bo de veure-la i llegir-ne el missatge: que deixi de ser excepció i que, tal i com va dir Frances McDormand en el discurs dels Oscars, les dones d’una vegada deixem de ser floreros i entrem per fi als despatxos a signar contractes justos i igualitaris.