Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. Presentem un dels edificis comercials i residencials més característics del centre de Manresa i, alhora, un dels més degradats.
La Fonda del Comerç es troba al carrer de Jaume I, entre el teatre Conservatori i el carrer de Sant Domènec, en una zona propera al nucli antic de la ciutat en la qual el gruix de la urbanització és de la segona meitat del segle XIX i principi del XX, com aquest edifici entre neoclàssic i modernista d’Ignasi Oms i Ponsa, fet entre 1893 i 1895.
La Fonda del Comerç, al xamfrà entre els carrers Jaume I i Sant Domènec. Foto: Francesc Rubí
Ara està aïllat, però quan es va construir tenia només tres façanes. La principal és de planta baixa i un pis i, a la part del darrere, té dos pisos. La planta baixa ha estat modificada per a usos comercials al final del segle XX i no conserva les característiques originals. A les tres façanes hi destaca el ritme, amb quatre obertures en cadascuna en forma de balcó, en algun cas corregut entre dues portes. El tractament del mur està fet amb estuc en fred que simula un acabat en maó vermell, en contrast amb els emmarcaments, el sòcol i l'acabat de les cantonades, que és de color pedra. La façana està coronada per un fris i una cornisa a sobre de la qual s'alça una barana de balustres de pedra a la zona de coberta plana i una remunta a la part posterior.
Aquest edifici és un cas particular dins del nostre patrimoni perquè estava condemnat a desaparèixer en el Pla General Urbà i s’ha salvat en incorporar-lo al catàleg de patrimoni. Això explica que no estigui gaire ben conservat a causa de la manca de manteniment. Per recuperar-ne els valors originals caldria rehabilitar l’edifici amb l'eliminació dels elements ornamentals que es contradiuen amb l’estil original (com les marquesines) i dels cables grapats a la façana, així com amb la recuperació del recobriment de pedra vermella, del basament i de la geometria de les obertures de la planta baixa.
El seu valor rau en el fet que és una de les obres singulars de l'arquitecte Oms en una zona amb edificis neoclàssics i modernistes singulars, com la Buresa, i alguns ja desapareguts, com l'antiga seu dels magatzems Jorba. La seva rehabilitació i dignificació ajudarà a mantenir l'aspecte senyorial i burgès d'aquesta zona de la ciutat.
PER SABER-NE MÉS:
LACUESTA, Raquel.
Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte: la consolidació del modernisme terra endins, Delegació del Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2009.
