Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
INSTANT / INSTANTÀNIES. La tremolor de les vies del tren ressona pels carrerons d’un barri que, durant llargues estones, viu en silenci. Des de l’altre costat del riu Cardener, l’indret es mira la ciutat des de lluny, retratant la preciosa estampa del Pont Vell, la Seu i la Cova. En canvi, des de l’altre costat del riu, el districte queda tan arraconat que gairebé ningú se’l mira. No obstant això, el barri de la Guia continua bategant al mateix ritme que ho fan els vagons de tren mentre corren per les vies de l’estació de Manresa.
Els ulls d’una de les veïnes del barri, Maria Santiago, també bateguen mentre explica que tots els seus records més preuats són al barri. Obre la finestra de la seva habitació i es mira els gats que es passegen per les voreres irregulars i les façanes desgastades. «Aquest barri ha canviat. Es respira soledat, però és casa meva i me l’estimo», explica Santiago. La major part de veïns que s’aprecia ja no hi són. La majoria van arribar a principis dels anys cinquanta, quan l’empresa pública ADIF –propietària actual del barri– va aixecar aquests edificis per donar allotjament als treballadors de Renfe de Manresa. De fet, l’expresidenta de l’Associació de Veïns del barri, Ramona Patrón, recorda el barri on va néixer com un racó familiar ple d’infants, «on la gent era força humil però tots estàvem molt units». Actualment, però, els veïns d’aquella època que resideixen a la Guia són menys d’una desena. Des de la finestra de Maria Santiago, es veu que passa un noi jove i ella diu que és un ocupa que viu al barri, però remarca que només el coneix de vista.
Un gronxador que es manté estàtic, una escala de fusta envellida arraconada, l’herba que creix salvatge, un vidre trencat i algun miol de gat que trenca el silenci. Si no fos per la roba estesa que s’enlaira amb el vent, ningú no diria que dels 58 habitatges del barri, més de la meitat estan habitats. De fet, l’actual presidenta de l’Associació de Veïns de la Guia, Carla Valdeolivas, destaca que el barri torna a agafar embranzida gràcies als nous veïns joves. Explica que hi ha alguns pisos on viuen persones que disposen d’un lloguer social i d’altres habitatges que estan ocupats. Arnau Carné és una de les persones que ocupa un pis de la Guia. Explica que compleix les característiques per obtenir un lloguer social i l’ha demanat a ADIF, però l’empresa no s’hi ha avingut. «A finals d’abril es produiran tres desnonaments al barri, però el cert és que aquesta gent han ajudat a revitalitzar la Guia», considera Valdeolivas.
A l’entrada de la Guia, un cartell reivindica que el barri està viu. Aquest pensament és el que manté units els diversos veïns. Reivindicar un millor manteniment i evitar la desurbanització són els principals reclams. «ADIF ha abandonat les seves obligacions, ja que ha descuidat el manteniment del barri però, l’Ajuntament també se n’ha despreocupat deixant la Guia sense serveis tan bàsics com una línia de bus», remarca l’expresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, Enric Martí. A banda, els veïns temen una possible desurbanització de la Guia, arran de l’entrada en vigor del POUM l’any 2017, el qual preveu fer desaparèixer el barri i crear una zona verda. El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Marc Aloy, explica que això està previst que succeeixi d’aquí a dotze o divuit anys. Aloy explica que van plantejar expropiar i desurbanitzar la Guia per dos motius. «És un barri propi de l’època franquista que segrega les persones i, a més, volem evitar que ADIF especuli amb el barri i el converteixi en un complex que desestimi el paisatge», assegura el regidor. Però algunes veus del barri consideren que expropiar la Guia i fer-hi lloguers socials seria una bona opció per combatre el problema de l’accés a l’habitatge a Manresa, a més, sostenen que no és l’únic barri aïllat de la ciutat.
Els sospirs del tren continuen impregnant els carrers de la Guia com si insinuessin que en alguns racons, malgrat la quietud i la deixadesa, encara hi queda vida.
Foto: Carles Claret (Instagram: @charliemanresa)
