Retrat d'una família Km.0

per Aida Solà, 15 d'abril de 2018 a les 23:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. ‘Adossats’ és una comèdia sobre la manca de comunicació protagonitzada per una família normal que viu en una casa adossada del Vallès. Jordi Casanovas, que ja havia dirigit una altra obra de Ramon Madaula, n’ha fet la posada en escena.
Amb les entrades exhaurides, l'obra es va poder veure el passat dissabte a la Sala Gran del Teatre Kursaal.  
23 d’abril . Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi (l’avi) es diu Jordi; el fill del Jordi (el nét) també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró.

 
Adossats el formen un elenc d’actors excel·lents: Ramon Madaula (autor de l’obra), representa l’artista tancant en el seu propi món i sovint incomprensible per la gent del voltant; Rosa Renom interpreta a una dona incompresa per la seva família, però capaç d’entusiasmar-se amb petites coses; Camilo García - en substitució de Carles Canut, de baixa per malaltia- ja no té l’autonomia física, enyora el seu passat i s’adona que es troba al final de la vida; Marieta Sánchez representa aquell personatge que cada vegada ens resulta més imprescindible, la cuidadora sud-americana, que tot ho contempla des d’un punt de vista diferent; Guillem Balart , el jove de la família; i Jordi Bosch interpreta un home frustrat a causa de les ambicions professionals que mai arriben, víctima dels interessos polítics i les recomanacions que van sempre per davants dels mèrits de cadascú, envejós e imprevisible.

Foto: Teatre Kursaal (Facebook)
 
Amb una hora i mitja de durada, 'Adossats' parla de nosaltres mateixos, dels temps actuals i de les nostres obsessions. Una crítica suau de tot plegat. 
Arxivat a:
Cultura, família, una, retrat



Participació