Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
EDITORIAL DEL CUL
Il·lustració: Isaac Bosch
Ja ens havíem adonat que qualsevol "extracció" de la paraula "Espanya" de Manresa i comarca no era una empresa fàcil. De fet, la capacitat de l’espanyolisme més ranci per organitzar-se no és gens menyspreable. Sí, sí, ja sabem que són sempre els mateixos i en venen de fora, però la cosa és preocupant. No pas pel que fet que no siguin independentistes, només faltaria, sinó per la seva vena destructiva: en sentit figurat o diguem-ne ideològic i, malauradament, també en sentit físic. Amb nocturnitat i traïdoria, les plaques que rebatejaven la plaça d’Espanya com la de la República, instal·lades el dissabte 24 de febrer pels CDR, la CUP i l’ANC, van aparèixer esmicolades el dilluns 26. La reivindicació no va durar ni quaranta-vuit hores.
I això que la plaça és ben concorreguda. Si es tractés d’un altre racó del centre històric, potser ningú no se n’hauria adonat, tenint en compte que tot està pengim-penjam i ningú sembla que s’esmerci gaire a arranjar-ho. En aquests punts, la destrucció és crònica, potser fins i tot terminal. Deu ser que ens falta tremp democràtic i, sobretot, autoestima. Mireu, per exemple, Girona, un nucli antic ben arregladet, les façanes de colors mirant l’Onyar i, des del mitjans del més passat, amb una plaça de l’1 d’octubre que, per votació municipal, ha "esborrat" l’antiga plaça de la Constitució. Decisions polítiques fermes i fets enlloc de paraules. És clar que aquí no hi resideix un president a l’exili, també és veritat.
