Guerra de plaques

Per uns dies la plaça d'Espanya ha estat rebatejada com a plaça de la República. A l'inici, quan aquell descampat es convetí en l'institut Lluís de Peguera, l'any 1927, la plaça annexa fou inaugurada com a plaça de Victòria Eugènia, la dona del rei Alfons XIII. L'any de la proclamació de la República, el 1931, passà a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que es va mantenir fins que, tot just acabada la guerra, el primer ple de l'Ajuntamentent acordà humiliar els vençuts amb els noms dels vencedors.  D'aquí que la plaça del "Grupu", com s'havia anomenat els primers anys per l'existència d'un "grupo escolar", passà a dir-se "plaza España". Igualment, altres carrers, places i avingudes van ser substituïts per noms d'insignes militars franquistes: García Valiño (Passeig), General Mola (Plana de l'Om), Caudillo (Muralla)... Així mateix, la plaça més important, la plaça Major, es convertí en "Plaza de los Mártires". En els anys successius a la mort del dictador, una comissió cívica, amb la determinació dels primers ajuntaments democràtics, contribuí a restituir el nom de cada carrer. No així en el cas de la plaça Espanya, tot i que mai no faltà qui ho proposà. No pas per cap ressentiment envers el país, però sí envers la pàtria dels que, durant els tres anys de guerra i els quaranta anys de dictadura, planificaren i executaren un intent d'anorreament cultural, que, fet i fet, ha sobreviscut a les malves de Franco, a través dels seus fills i nets polítics. En els 43 anys de transició transitòria, l'únic canvi sofert per la denominació de la plaça ha estat la substitució de la "ñ" pel dígraf "ny". Entremig, algú va proposar dir-ne Joan Fuster, aquell català de Sueca que un dia va dir: «El mal d'Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar». No, em temo que tenim plaça d'Espanya per temps. Si més no fins a l'arribada de la República, un temps nou en què a tothom semblarà prou bé dedicar aquesta plaça als nous veïns.