Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PER QUINTÍ TORRA CORDONS
Es tallen dones
Em sembla recordar que era l’humorista Ramon qui afirmava que, molt sovint, malgrat que parlem la mateixa llengua, no ens entenem. A sobre, enmig de la campanya planetària del #metoo –relacionada amb els abusos sexuals a dones–, les reivindicacions feministes en contra de l’heteropatriarcat i la xacra de la violència masclista cal anar molt en compte amb l’ús que es fa de les paraules i els lemes. Un amable lector em fa arribar un anunci, si voleu divertit, d'Iratxe perruquers, del carrer de Carrasco i Formiguera, en el qual, en una reducció màxima de conceptes, el dimecres s'ofereix "tallar dona" per 13,40 €. Tractant-se d’una perruqueria, es pot sobreentendre que es tracta d’un tallat de cabells i no pas d’una macabra mutilació.
L’altra placa commemorativa
Com s’apunta al "Tema del Mes", el dimecres 31 de gener passat es va inaugurar una placa commemorativa en memòria del periodista Josep Maria Planes al carrer de la Canal. L’endemà, l’autor del reportatge central, Carles Claret, va anar fins a l’indret en qüestió a immortalitzar-la de prop i de dia. En baixar cap al carrer del Born, encara amb la càmera entre les mans, es va trobar amb una cartell al portal de la casa cantonera que queda a mà esquerra que també va voler retratar. Es tracta, malauradament, d’una altre advertiment i apel·lació al civisme ciutadà davant de la defecació descontrolada de cans, però força més elaborat. El lema "Paguem justos" per pecadors i l’ús d’iconografia és ben destacable.
Si el cartell anterior destaca com a exemple de feina ben feta, la foto que em passa una amic feta a la carretera de Vic, molt a prop de la nova rotonda, representa tot el contrari. Talment com si la placa informativa del trànsit hagués estat plantada per l'acreditada empresa Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio o potser per Rius i Canals, bunyols municipals que, crec, és la marca amb què es contracta l’obra pública a Catalunya. En fi... a algú se li acudiria plantificar un gran panell com aquell just darrere d'una banderola publicitària que el tapa? Em sembla que no calen ni comentaris.
Publicitat subliminal
El mateix amic també em fa notar la casualitat que es produeix a la parada d'autobús del carrer de Sant Cristòfol, gairebé on desemboca a la carretera de Vic, que veieu a la fotografia. El punt s’escau, precisament, just davant del concessionari de la marca Opel i, d'alguna manera, sembla que t'està dient que en lloc d'agafar l'autobús, et compris un cotxe. Més clar que l'aigua: una marquesina del transport públic que promou l’ús del vehicle privat.
Es busca rector
El diari Ara –i també altres rotatius com "Regió7"–, ha publicat a primers de febrer un anunci d’oferta de feina ben curiosa. Ni més ni menys que una vacant de rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Sembla, doncs, que el futur de la nostra Universitat dependrà d’un procés de selecció de personal, no pas com en els centre públiques en els quals es presenten diverses candidatures i se celebren eleccions. No sé pas si, per evitar suspicàcies, serà millor contractar un rector o rectora que no sigui ni de Vic ni de Manresa. Per allò de tenir una visió neutral, vaja.
Avís per a navegants
I acabo el repàs mensual amb un advertiment que podria semblar insòlit, però que, vistos els esdeveniments de l’actualitat i la necessitat de moltes persones de trobar un sostre on viure, potser no ho és tant. Es tracta de la porta d’entrada d’un bloc del carrer de Santa Llúcia on els propietaris volen deixar ben clar que a la finca ni hi falta ni hi sobra ningú.
