Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant part de les èpoques geològiques de l’eocè, oligocè i miocè la connexió amb el mar no existia. És més, el Mediterrani ni tan sols era on és actualment. En aquelles èpoques els rius que hi havia fluïen envers la Catalunya Central, sense sortida a cap mar o oceà. Tot i que no es pot precisar amb exactitud, no és fins fa d’uns 12 a 7,5 milions d’anys que el mar Mediterrani va poder capturar les aigües d’aquesta conca interna i endur-se’n l’aigua a través d’uns incipients Llobregat i Cardener. Els dos rius van començar aleshores una activitat erosiva frenètica. Amb pocs milions d’anys han ocasionat un vertiginós buidat de centenars de metres de roques acumulades, alhora que configuraven el paisatge que identifiquem actualment. En aquest sector del Geoparc el paisatge és condicionat principalment per la disposició dels diferents tipus de roques. Així doncs, s’hi poden observar, per exemple, imponents paisatges de xaragalls excavats sobre les margues blaves. Aquestes roques són de les més antigues que es poden trobar al Geoparc, del bartonià inferior, formades en un context plenament marí. On les roques són més dures els rius s’hi encaixen.
Al voltant de l’aiguabarreig es dona un tram planer i fèrtil, són terrasses fluvials. En aquest lloc tots dos rius ja han deixat enrere el Pla de Bages per tornar-se a encaixar, ara entre les roques més dures dels antics deltes de Sant Llorenç del Munt i Montserrat, però aquí puntualment les valls s’eixamplen de nou. És un espai natural de gran valor per la flora i la fauna, amb un bosc de ribera que cal preservar. En aquesta zona hi conflueixen també diferents camins històrics que denoten l’activitat humana al llarg dels segles, com també els castells de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, que aprofiten les posicions estratègiques que ha deixat l’acció del riu en interactuar amb roques de característiques diferents. Així doncs, es tracta de dos rius i un destí, seguir modelant el paisatge en els propers anys, qui sap si alguns milions, fins que les condicions geològiques tornin a canviar.
Nom del paratge: Aiguabarreig dels rius Cardener i Llobregat.
Situació geogràfica: A l’est del municipi de Castellgalí, molt a prop del límit amb Sant Vicenç de Castellet. S’hi pot arribar des de diversos llocs, però potser el més còmode és per la Torre del Breny.
Situació geològica: Els rius conflueixen sobre sediments marins dipositats durant l’eocè, en concret el bartonià, fa prop d’uns 40 milions d’anys.
Procedència del nom: L’aiguabarreig té el topònim força evident de Dosrius.
Trets geològics: Tots dos rius hi han anat deixant molts sediments acumulats, formant diferents terrasses fluvials al voltant del llit actual.
Materials geològics: A la zona hi ha una important confluència dels sediments marins més profunds, margues, amb els provinents del delta de Sant Llorenç del Munt, principalment gresos i lutites. Els sediments propis del riu són graves, sorres i llims.
Edat de formació: entre el Miocè i l’actualitat. Curiositats: Ben a prop hi ha la Torre del Breny, un important mausoleu romà del segle III.
