Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest mes us proposem teatre, cinema i art.
TEATRE
Un obús al cor
Joan Morros
L'actor Ernest Villegas interpreta aquest monòleg inspirat en l’obra de Wajdi Mouawad. Amb aquest espectacle torna aquest autor per continuar amb la història d’"Incendis" i "Cels" que ja vam veure al Kursaal. Ens trobem amb una nova ocasió de parlar de la guerra i de com aquesta pot arribar a alterar la vida de les persones i fer-les canviar fins a punts impensables. Això és el que li passa al protagonista i únic personatge d’"Un obús al cor", una peça dramàtica que ens convida a un viatge a l’interior de les entranyes d’un ésser humà, rebentat per la cruesa de la vida. El muntatge esta dirigit per Oriol Broggi i Ferran Utzet, i es presentarà el 18 de novembre al teatre Conservatori.
CINEMA
La batalla de los sexos
Laura Vidal
Any 1973. El tenista retirat Bobby Riggs desafia la número 1 mundial del tennis femení Billie Jean King a un partit amb l’argument que una dona no és capaç de derrotar un home en cap esport i que el seu lloc és estar en una cuina. Increïble però cert, es tracta d’una història real que mai fins ara s’havia portat a la pantalla i es serveix de dos bons intèrprets per fer-ho. Steve Carell torna a fer gala del seu histrionisme donant vida a un personatge que ja de per si, i sense afegitons interpretatius, es convertí en el bufó de la història, i l’oscaritzada Emma Stone confereix força al personatge de King, que no només lluita contra el seu oponent oportunista, sinó que s’embarca en una guerra major com és la igualtat salarial i l’empoderament femení, mentre amb suavitat i contenció lliura batalla amb ella mateixa per acceptar una redescoberta sexualitat i l’impacte que aquesta pot tenir en el seu entorn. Amb una bona recreació de l’ambient, els colors i les textures de les gravacions dels anys 70, no es tracta d’un film brillant, ja que els seus directors han decidit no arriscar i donar-li un toc més suau dramàticament per fer un producte més apte per a tots els públics; però el més desastrós de tot és que quan s’obren els llums de la sala, després d’haver-te evadit durant una estona d’aquests dies tan convulsos, t’adones que la lluita de Billie Jean King continua sent necessària perquè amb els anys, ben poques coses han canviat.
ART
Plou, neva, pinta
Maria Camp
Entre novembre i gener podrem visitar, a Manresa, l’exposició "Plou, neva, pinta", que vol apropar les noves perspectives de la pintura contemporània i alguns dels artistes més representatius de l’estat espanyol. És una exposició pensada per a públic no especialitzat, però també molt especialment infants, que explora el que sovint es coneix amb el nom de «pintura expandida», que es caracteritza per entendre no només com a obres pictòriques aquella obra feta amb pinzells o matèries pictòriques, sinó també produccions que parteixen de l’espai, l’objecte, el gest, la fotografia... fins i tot dispositius digitals... És a dir, tècniques que van més enllà dels límits que tradicionalment s’havien aplicat a la pintura i que la converteixen en una tècnica multidisciplinària. Aquesta nova manera d’entendre l’art pictòric, com havia passat primer en l’escultura, va arribar principalment de la mà dels artistes de l’art conceptual, de teòrics de l’estètica i dels crítics d’art. L’exposició, organitzada pel Centre d’Art La Panera i el Museu d’Art Jaume Morera, arriba al Centre Cultural del Casino en itinerància del departament de Cultura de la Generalitat i ve acompanyada d’activitats, visites i xerrades per a totes les edats.
Sol-mur I (Groc). Miquel Mont, 2003. Foto: Jordi V. Pou
