Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE - ENTREVISTA. El passat cap de setmana, el Teatre Kursaal va acollir una de les obres amb més projecció internacionals dels últims temps, 'Art', de la dramaturga francesa Yasmina Raeza; amb adaptació de Jordi Galceran i la direcció de Miquel Gorriz.
Entre la primera i la segona funció del dissabte, conversem amb Francesc Orella. De tota la seva carrera professional, l’actor és conegut, principalment, pel seu paper de Merlí a la sèrie de Televisió de Catalunya.
En Marc, en Sergi i l’Ivan són 3 amics que comparteixen amistat des de fa més de 15 anys. En Sergi és un apassionat de l’art modern i decideix comprar un quadre d’un dels artistes més cotitzats i valorats del moment per una xifra de dos cents mil euros. El quadre no és res més que una tela blanca que, segons ell, si es mig tanquen els ulls, es poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques. O, el què és el mateix, un quadre blanc amb ratlles blanques.
La controvèrsia entre les diferents posicions respecte del quadre posaran en perill la seva amistat, que de tants anys els unia. Els dos amics veuran com els seus principis i idees es poden veure destruïdes per un tema totalment aliè: l’art i la influència en les seves vides. L’autora comparteix, d’aquesta manera, una crítica sobre el món de l’art feta amb molt humor.
Foto: Cristina Calderer
El trio d’actors és excel·lent, l’escenografia perfectament minimalista i la funció senzillament irresistible.
Estrenada el 1994 i ambientada al París de finals del 80, 'Art' és una comèdia intel·ligent i enèrgica sobre l’art i el valor de l’amistat. S’ha representat amb gran èxit arreu del món i s’ha traduït a més de 35 idiomes.
ENTREVISTA A FRANCESC ORELLA'Art' és una obra amb gran èxit a la cartellera. Quins creu que són els elements claus de l’èxit del text?
És una obra amb una escriptura molt rodona; molt sàvia teatralment... Yasmina Reza ha aconseguit estructura l’obra d’una manera molt ben estructurada i on els diàlegs analitzen i satiritzen el comportament humà, en aquest cas de 3 homes. A 'Art' tot té doble sentit. És a dir, el què és diu i el què no, és important.
Aquesta versió de l'obra la dirigeix Miquel Gorriz. És el primer cop que treballa al seu costat?
Sí, jo sí. I la veritat és que, ara que veig el resultat, estic molt content de la feina que s’ha fet. Gorriz ha tret molt suc a la comèdia i a la posada en escena.
Comparteix escenari amb el Pere Arquillué i Lluís Villanueva. Com és treballar al seu costat?
Amb el Pere ja havíem fet moltes coses i sabem com són i quina és la manera de treballar de cadascú.
En canvi, amb el Lluís sí que és el primer cop que treballem junts, tot i que sí que ens coneixíem. Treballar amb ell ha estat i és magnífic... En general, tots tres ens entenem i ens compenetrem molt bé.
Foto: Pau Fabregat
Jordi Galceran – traductor de l’obra- ha afirmat en diverses entrevistes que 'Art' “és com una joguina”... Què en pensa?
Sí, i tant. Per mi 'Art' és una joguina o una peça de rellotgeria. Art és una obra que dóna molt bon rollo tant per nosaltres com pel públic que ens ve a veure a cada funció.
D’alguna manera, a 'Art' estàs satiritzant a persones molt reconeixibles. Per exemple, en aquesta versió del Galceran, 'Art' està trasllada a Barcelona amb personatges catalans i no francesos... Aquest fet, per exemple, també l’ha fet més propera pel públic. A més, és molt divertit satiritzar personatges on el públic s’hi pot reconèixer... I és que l’obra va de l’amistat, i no pas de l’art contemporani, tot i que se’n parla... Però el quadre blanc és el detonant de totes les merdes que s’amaguen entre els 3 amics.
Què ens pot explicar del Marc, personatge que interpreta?
En Marc és el personatge que, a nivell artístic, reacciona més visceralment. Des del primer moment, defenso que el quadre blanc que s’ha comprat en Sergi (Lluís Villanueva) és un esnobisme.
El meu personatge és el més clàssic en els seus gustos i, el quadre blanc és el què més li emprenya. És el més oposat a les opinions dels altres dos amics.
