Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Vaig decidir venir a Itàlia molt abans de fer el pas definitiu. Ja havia tingut contacte amb aquest país i estava convençuda que m’hi trobaria bé. I no em vaig equivocar! Vaig arribar amb 22 anys i sense tenir gens clar què volia fer. Havia acabat la carrera i tenia ganes de viure experiències diferents fora de Catalunya. Durant aquests tres anys i mig que soc fora de casa, he après que no cal planificar al peu de la lletra el que es vol fer perquè de vegades el dia a dia i les ganes de viure et porten per un camí imprevisible.
A la població de Dozza, prop de Bolonya
Imola va ser la ciutat escollida per començar el meu viatge, i no va ser casual. Des de casa vaig triar una família amb la qual anar a viure com a "au pair". Vaig estar un any cuidant dues nenes meravelloses que em van fer estimar el país i la seva gent. Aquesta activitat em va exigir aprendre la llengua de manera pràctica i ràpida perquè el tracte amb nens requereix una comunicació fluïda i eficaç.
A Ravenna vaig trobar la meva primera feina amb contracte i de cara al públic. Vaig estar tot un estiu treballant en un establiment de mar, com a cambrera. Aquest fet em va propiciar poder tenir un italià molt més complet i conèixer molta gent. Valoro molt aquesta experiència perquè físicament va ser esgotadora, però al mateix temps em va preparar per a la vida laboral.
A Rímini, després de fer un curs d’Alta Formació vaig tenir l’oportunitat de realitzar unes pràctiques en el departament de Màrqueting d’una empresa de consultoria per a l’exportació. Això em va permetre orientar els meus interessos professionals cap al sector de la comunicació i el màrqueting.
Bolonya és una de les ciutats més boniques d’Itàlia, no només per la bellesa sinó per l’ambient universitari i rosso que s’hi respira. Per a mi ha estat un lloc especial perquè és en aquesta Universitat on he cursat el Màster en "Marketing Communication and New Media". He conegut gent de tot el món, he potenciat el coneixement de l’anglès, m’he divertit i he fet amistats que estic segura que duraran molts anys. I el més important és que m’ha obert la porta a la nova experiència que tot just començo.
Milà és una metròpoli que ofereix moltes possibilitats laborals i és on visc des de fa nou mesos. Desprès d’un temps, puc afirmar que m’hi sento bé i he trobat una feina en el sector de la comunicació que m’agrada i em dona una certa estabilitat en forma de contracte. Després de tot aquest temps i experiències viscudes, puc dir que a Itàlia m’hi sento com a casa, tot i constatar que hi ha mil diferències. Però això és un tema que potser podré explicar en una altra ocasió. "Arrivederci!"! Fins aviat!
| Núria Llanas i Alegre viu a Milà, on treballa en el sector de la Publicitat i Comunicació, després de fer un màster a Bolonya |
