La meca de la immobilitat

per El Pou, 14 de juliol de 2017 a les 12:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 EDITORIAL DEL CUL DEL POU
Foto: Maria Picassó

De moment, les obres a la plaça de la Bonavista han posat relativament a prova el trànsit al centre de la ciutat, tot i que s’ensuma la tragèdia en el moment que hi hagi alguna altra incidència i els vials principals es converteixin en una autèntica ratera per al trànsit rodat. La mobilitat a Manresa fa anys que mereix un estudi acurat que tapi algunes boques i descrigui algunes realitats que, de ben segur, no agradaran al sector comercial. Aquell sector especialista a fer reivindicacions tan insòlites com queixar-se del fum dels busos a la parada del carrer d’Àngel Guimerà –el volum de cotxes anterior, que era molt superior, devia ser de vehicles perfumats– o demanar places d’aparcament al carrer de la Dama o la plaça del Milcentenari que, durant el dia, queden buides i evitar la pacificació del trànsit al carrer de Sobrerroca mentre el descens d’abaixades de persiana al Barri Antic augmenta sense que ningú hagi constatat cap relació de causa efecte entre no vendre i aparcar en aquella zona.
 
És clar que els desorbitats preus de la zona blava no hi ajuden i el pas de l’estacionament del carrer al pàrquing –amb preus tant o més abusius– tampoc no queda constatada, ja que les xifres d’ocupació dels aparcaments també mereixeria una anàlisi ben acurada. El gran perjudicat és el transport públic: d’eficiència irregular. Això per moure’s per la trama urbana. Perquè les connexions de Manresa amb Barcelona són de traca i mocador. La vergonya de la C-55 i les continuades solucions de pa sucat amb oli també es podrien recopilar en fascicles. De la qüestió del tren, l’alcalde ja ni en parla per no haver de respondre que, des dels municipis, qualsevol negociació amb les altres instàncies és picar en ferro fred i, el que és pitjor, fer el ridícul prometent mesures que no es poden complir. I a tot plegat s’hi han sumat els safaris d’aventura que ofereix la concessionària Monbus en la línia que uneix la ciutat amb la capital catalana. Massificació, avaries continuades i falta de formalitat a cor què vols. Un altre despropòsit majúscul.      



Participació